LA ROMA ANTIGA

Des de Termini, caminant per via Cavour, arribem a les 9 en punt (hora d'obertura), a les taquilles del Coliseo (entrada 9 euros i serveix també per Fòrum i Palatí).

Aquesta zona està molt ben comunicada, però nosaltres tenim temps i ens agrada més matinar i passejar. Es necessita com a mínim 3 hores per visitar-ho tot.
Diuen que per visitar aquesta part de la ciutat cal treure's el rellotge i, atès que la major part dels edificis van ser construïts fa 2000 anys, cal posar molta imaginació per observar la grandesa de Roma en aquells temps.

És curiós perquè en els meus temps d'estudiant hagués al.lucinat per veure tanta riquesa arqueològica i ara no em crida tant l'atenció.

Temples, columnes, arcs de triomf, fòrums, circs, baixos i alts relleus, estàtues, total: molta pedra, un museu a l'aire lliure. Només he pensat que els gladiadors, esclaus, patricis, venedors, litigants, prestadors i altres ... al segle II o I a.C, han estat substituïts per hordes de turistes.

Hem visitat el Coliseo, els Fòrums i el Palatí. En aquest últim hem gaudit d'una vista esplèndida de les cúpules i les teulades de la ciutat. Aquest espai està esquitxat de pins pinyoners i gespa que els peus agraeixen.
Per via dei Fori Imperiale a piazza Venezia, a dinar per reposar forces, en una trattoria davant del monument a Víctor Manuel II, que és massa gran, massa blanc i massa ostentós.

Molt a prop la piazza del Campidoglio, que acull l'Ajuntament i els Museus Capitolins, que diuen que són imprescindibles. Nosaltres ja tenim bastantes pedres per ara.

Ens hem acostat a Santa Maria in Cosmedin on una cua de turistes volem fer-nos la foto ficant la mà a la Bocca de la Verità, una antiga tapa de cisterna. És la tradició.

Estem a prop del riu Tevere i des del pont Palatí fins al pont Fabricio veient posar-se el sol.

Ja fosc travessem el Getto, un barri d'ambient medieval, on la comunitat jueva va ser obligada a concentrar-se en 1555.

Hem vist les ruïnes del Teatre de Marcello il.luminades que ofereixen un espectacle molt bonic.

Pugem fins piazza Venezia, (un altre centre de comunicacions d'autobusos) per agafar el 64. Anava al màxim, sense poder moure'ns hasta Termini on té el final. Ens van robar el mòbil i gairebé la cartera, són molt hàbils. Després ens hem assabentat que el 64 i el 40 són autobusos de carteristes perquè són els més freqüentats pels turistes.