dimecres, 4 de novembre de 2009

LES TRES "v" DE VENETO

Visitar les tres ciutats més importants de Veneto en cinc dies és una meravellosa aventura i, plens d'entusiasme tots sis amics la hem començada.

LA PRIMERA "V", VENEZIAVenezia és una empedreïda seductora, ho és des de l'Edat Mitjana i no té intenció de canviar. Millor així !!! Ha enamorat tot un exèrcit d'escriptors, pintors, músics i cineastes al llarg dels segles i continua enamorant a tots i cadascú dels seus visitants.
Ha estat un encert l'hotel "Delfino" a Mestre, població molt a prop de Venezia, i comprar en el mateix hotel una tarjeta transport vàlida per els dies que decideixis. Davant mateix d'aquest hotel està la parada d'autobusos que et porten a agafar el vaporetto.


Deixem les maletes a l'hotel i comencem a assaborir Venezia de nit. Els vaporettos cada deu minuts de 1 a 4 de la matinada. Des de Santa Lucia fins a Piazza San Marco.

Mentre va durar el trajecte el Joseph no va parar de fer fotos i jo intentava imprimir a la meva retina totes les imatges possibles: el reflex dels llums en l'aigua, els palaus, la lluna plena, les terrasses, les gòndoles ... Venezia és única.
El Gran Canal ens ofereix un espectacle de llums i colors, reflex de la ciutat màgica il.luminada. Tanta bellesa no cap en les meves paraules. Amb raó diuen del Gran Canal que és el carrer més bonic del món.

Vàrem sopar "Alle Colonette", restaurant econòmic prop de la Piazza di San Marco, (és l'única que porta el nom de piazza, les altres són "campi"). Tot estava en calma i després, a dormir.
A l'endemà sortim disposats a no perdre'ns cap recó. Prendre la línia 1 del vaporetto, recòrrer 3.5 km en 40 minuts i no perdre's ni un detall.
No cal fer la llista de monuments, això ho trobeu a qualsevol guia, tots impressionen i de tots es poden escriure meravelles.
La panoràmica del Gran Canal des d'el Pont Rialto és sorprenent. A prop, el mercat (la Pescheria i la Erberia), els mercats que tant ens atrauen i ens fan disparar tantes fotografies.

Ens ha faltat un passeig en gòndola, però l'economia ... La gòndola passa si la veus, acaricia l'aigua i et fa sentir personatge de conte.
Venezia està plena de màgia, és un luxe i un plaer per als sentits. He pensat que som molt afortunats perquè ens ha omplert de sensacions i ens ha despertat moltes emocions.
Faltava descobrir alguna illa. Hem agafat el vaporetto que en uns vint minuts ens porta a la parada de Far de Murano, illa bonica i coqueta que es dedica a la fabricació de vidre. Passegem i entrem a moltes botigues per a comprar alguns records.
Després un altre vaporetto fins a Burano. Què té Burano que m'ha robat l'ànima ? Serà les fileres de cases petites i de molts colors ? Serà les botiguetes de "merletto", brodats que feien les dones quan els homes estaven pescant ? O serà la tranquil.litat que s'hi respira ?... El dinar no va ser gaire afortunat, el lloc no cal recordar-lo.

Al tornar ens hem fet la tradicional foto amb el Pont dels Sospirs al fons, això si hi ha algun turista amable que ens deixa un forat.

BUONA SERA, VENEZIA ! Sempre desitjarem tornar.