Vaig tirar la moneda i ... vaig tornar. Després de cinquanta anys, però ... vaig tornar.
Llavors anàvem a Roma per admirar les magnífiques ruïnes que havíem estudiat en els llibres i per agenollar-nos davant el Papa. Viatjàvem vestits de diumenge i deixàvem a casa les sabates còmodes i usades.
Ara, en un vol de baix cost, pots anar només a menjar, de compres o a prendre un espresso a la piazza Navona i tornar a centenars de quilòmetres de distància el mateix dia.
La ciutat és fotogènica; enumerar els monuments romans és com consultar una col.lecció de postals ja que els llibres, el cinema o la publicitat han fet d'ells llocs familiars, El mapa que donen a tots els hotels i tots els turistes porten, té dibuixats els llocs a visitar i els carrers ben assenyalades on passejar. És útil.
1 comentari:
Elvireta!
Avui quan m'he llevat he pensat que feia temps que no actualitzaves el blog, i m'ha fet molta il·lusió trobar aquest reportatge sobre Roma.
Jo m'hi vaig escapar ara farà un any, no hi havia estat mai i vaig tenir la sensació que, el dia que el món s'acabi, a Roma encara hi haurà una banda de música animant la festa.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada