dimecres, 24 de novembre del 2010

La ciutat del Fado






En caure la nit el Fado, la cançó de Lisboa, remou els cors d'aquells que l'escolten.
Lisboa i Coimbra són les dues grans ciutats del fado, un malenconiós estil de cançó popular.

Les lletres de les seves cançons parlen d'amors no correspostos, de comiats, de pèrdues irreparables i de passions.

No se sap si prové dels cants d'esclaus africans o té arrels àrabs.
Generalment els fadistes (cantants) es fan acompanyar per un o dos guitarristes i la viola portuguesa. Solen vestir fosc i les dones amb un xal negre.

Celebràvem el nostre aniversari de casament i vam decidir fer-nos un "homenatge", vam sopar en Clube de Fado, un dels temples de la nit lisboeta.
Aquest va ser el lloc escollit per acostar-nos una mica més a la cultura del país veí.
En la meva maleta ja mai faltarà el vestit "fashion emergency" de la Isabel de "Passió per Lisboa", perquè et soluciona el vestuari d'una nit especial.
Ens vam posar guapos i amb una enorme emoció vam anar a sopar a Clube de Fado. Vam menjar cuina portuguesa, acompanyada d'un vi de la regió de Dao.
Després, es va fer el silenci.
Ens oblidem del rellotge: allà no hi ha presses que valguin.
Com diu Mário, el propietari, "el silenci dels comensals forma també part de l'espectacle"
Encara que aquest silenci es pot trencar, el fado també és espontani.
El primer fado ho va interpretar una dona. Nosaltres espectants, molt a prop d'ella.
Quan va acabar vaig voler sortir a abraçar-la. A agrair-li. No sé, una encaixada per les emocions.
No recordo el temps que vam estar, però ens va passar molt ràpid perquè tot era nou per a nosaltres.
Després vam tornar passejant, en silenci, fins a l'hotel.

Els més atrevits podeu dirigir-vos cap al Barri Alt per esbrinar la cara més canalla de la ciutat. Allà no s'escolta fado sinó rok, pop, house i altres estils. Hi ha un munt de bars i petits pubs en què prendre una copa, ballar o fins i tot xerrar.
És la zona més divertida de la capital, la més alternativa, amb carrers que pugen i baixen com un tobogan, per les quals la gent va i ve fins ben entrada la matinada.

Lisboa t'envolta, t'agafa, t' hipnotitza i quan et vols donar compte, els seus ascensors, els seus tramvies i elevadors et criden perquè no perdis cap detall de la ciutat.