dissabte, 21 de març de 2009

“DE MADRID AL CIELO” AIXÒ DIUEN ELS MADRILENYS

Després de dues hores i quaranta minuts dins de l’AVE 03090, hem arribat a l’estació d’Atocha.Ja som a Madrid!

La primera impressió és d’estació grandíssima i una mica mal senyalitzada, però acostumats a les ciutats grans, ens orientem molt ràpid.
Ens crida l’atenció un jardí botànic que hi ha en l’interior del recinte i també el monument a les víctimes de l’11M que no el podem visitar perquè està barrat per neteja.
Comprem un abonament de metro i en la T1 cap a Porta del Sol.Per cert, el metro és rapidíssim, una meravella.(Diuen que hi ha molts carteristes i que la policia està molt a sobre, nosaltres no veiem res).
Aquesta vegada visitarem el Centro perquè només estem quatre dies.

L’hotel “Eden Paradise Neptuno”, al carrer Montera, tocant a Sol, és senzill, reformat, acollidor, molt ben ubicat i recomanable.És ideal com a punt de sortida de tots els itineraris per la capital.(Això està ben dit perquè Madrid és la capital d’Espanya i es nota).
La Puerta del Sol és el centre neuràlgic de la ciutat i també de la Península.Hi ha quatre coses curioses que pots veure: el quilòmetre 0 de la xarxa de carreteres nacionals, el monument al “Oso y el Madroño”,(símbol de la ciutat), l’últim anunci de llum de neón en una teulada i el rellotge que dóna les campanades el 31 de desembre.
Des d’aquí comencem el recorregut per “el viejo Madrid”.

La Plaça Mayor impressiona només entrar dins els seus pòrtics, hi ha molta vida: mims, showmans, músics, pintors i avui, també, seguidors anglesos del Liverpool amb la samarreta vermella i la llauna de cervesa a la mà.Estem gaudint d’un ambient únic.
En mig de la plaça l’estàtua de Felip llI que va convertir aquest lloc en el centre arquitectònic dels Austries.Els edificis que destaquen per les seves torres són: la Casa de la Panadería i la Casa de la Carnicería.

Passejant per aquests carrers descobrim el Madrid del Segle d’Or, carrers estrets, cases del segle XVII, d’altres amb balcons de ferro del XVIII i també del XIX.Trobem la Plaza de la Villa amb edificis més antics : la Casa de la Villa (on es situava abans l’Ajuntament), la Torre de Lujanes i la Casa de Cisneros.En el centre una estàtua de don Alvaro de Bazán, guanyador de Lepant.

A l’arribar a Bailén ja sobresurten les torres de la Almudena.
La Plaza de la Armería és un espai porticat que està enquadrat per la façana sud del Palacio Real i la Catedral de la Almudena.Es va començar a construir a finals del XIX i es va acabar el 1993.És d’estil eclèctic.Aquí, el 2004, van tenir lloc les noces dels Principes de Asturias, aquell dia plovia molt, avui fa un sol magnífic.No podem entrar a visitar-la i tampoc el palau real que està tancat al públic per recepció d’embaixadors.

A continuació la Plaza de Oriente i el Teatro Real.A mà esquerra els jardins de Sabatini i del Campo del Moro.Seguint per Bailén es veuen els edificis de la Torre de Madrid i el Edificio de España.
Pujant trobem el Monasterio de la Encarnación i el Palacio del Senado.
Per fi la Plaza de España molt trepitjada pels turistes.En el centre, el monument a Cervantes i als seus herois literaris.Les dues grans torres ja dites dominen la plaça.
Des d’aquí arrenca la Gran Via, gran carrer comercial, plena d’hotels, cinemes i botigues.
Estem una mica cansats de caminar i entrem en un cinema.Hem vist “El lector”.

Hem de viure “Madrid, la nuit” de tapes per la Latina, barri típic de bars i vida noctàmbula. Carrers de Cava Baja i Cava Alta fins a Puerta de Moros.
Les tabernes més noves tenen tapes sofisticades, molt bones, però més cares.Les més antigues posen les tapes tradicionals, més barates i molt abundants.
Hem acabat mirant el partit Madrid-Liverpool i menjant orella, patates braves i morcilla de Burgos.Per cert ha perdut el Madrid.
Hi ha un bareto a Cava Alta que amb l’entrepà de calamars que posen pots ja sopar.Cal mirar molt els preus perquè varien molt d’un lloc a l’altre.

El segon dia comença la passejada per l’art.Visitem el Centro de Arte Reina Sofía.És un museu d’art contemporàni, especialment de pintors espanyols, la joia del qual és el Gernika de Picasso.
Ha canviat molt l’edifici perquè fa quatre anys que s’ha fet una ampliació dirigida per Jean Nouvel amb uns entramats metàl.lics i uns ascensors exteriors de vidre.Hi ha una pizzeria davant que fan un menú bo i bé de preu.

Molt a prop, en el Paseo del Prado està l’edifici Caixa Forum, fundació de la Caixa que exposa el més “in” en expressió artística contemporànea.Abans d’entrar tens una sorpresa molt agradable: el Jardín Vertical, tota una paret vertical plena de vegetació, plantes i flors.Davant: l’art al carrer.Aquesta vegada les escultures de Rodin que han viatjat des de París, i les veus tan tranquil.les entre la gent i això que tenen molt valor.
Entrem a l’exposició del Mar de Barceló, col.locat i explicat de manera molt didàctica.Les últimes tendències de música, escultura i pintura.És un lloc petit, però acollidor.Ara entenc el perquè de les actuacions de Balago a Caixa Forum, música vanguardística i original.

Passejant per el passeig del Prado fins a Regoletos trobes uns hotels majestuosos, el Ritz, el Palace.
Madrid és mooooooooolt gran.Hi ha de tot, del que vulguis i més.(Però no tenen platja, com diu la cançó).
Tornant per la Carrera de San Jerónimo parem davant del Congreso de los Diputados, tot l’edifici de pedra granítica.Foto als lleons que tantes vegades hem vist per la TV.
Cansats de caminar, carrer Alcalà fins porta del Sol.
Hem vist “la Violeta”, una pastisseria molt antiga (1905), on fan els famosos carmels i bombons i violetes naturals confitades.
El carrer Montera, on està el nostre hotel, és paral.lel al carrer del Carme i al de Preciados.Hi ha una cosa curiosa que diuen que té polémica: els homes anunci, que porten uns cartells grocs per davant i per darrera que diuen “Compro y vendo oro”.
Diuen que aquest treball és denigrant.Després de pensar-ho el que deu ser denigrant no és la feina, sinò el que deuen cobrar.
A la cafeteria de l’hotel Europa fan una xocolata amb xurros bona.

De bon matí, obren a les 9 hores, fem cua per entrar en el Museo del Prado. Vàrem sortir per la Puerta de Velazquez a les 6 de la tarda, però aquesta vegada l’hem visitat sencer.Nou hores d’art amb un descans de tres quarts per dinar en el restaurant que per cert és car i el menjar de poca qualitat. (Hem trobat a faltar els entrepans d’altres viatges).
L’exposició itinerant sobre Bacon molt interesant.

Al sortir caminem fins Plaza de Cibeles per veure la font que és un altre símbol d’aquesta capital. Molt a prop està la Fuente de Neptuno que representa el déu del mar sobre un carro conduït per dos lleons marins.
De shopping per Montera, Carmen o Preciados pots trobar de tot, sobretot si és divendres nit : Gent, crits, més gent, molta gent,, música, artistes, gent que demana, massa gent...

Adéu, Madrid, fins aviat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt maco el viatge que heu fet.

Anònim ha dit...

Nena, ara entenc el per què de tantes estones davant l'ordinador.M'agrada.Has de comentar tots els teus viatges.Ànims.Un petó

ARACELI ha dit...

QUE BONITO EL BLOG, HACIA DIAS QUE NO ENTRABA Y ME HA ENCANTADO.
VIAJA MUCHO PARA IR COLGANDO ESTAS FOTOS TAN CHULAS QUE HACEIS.
UN BESO
CHELI