dimecres, 25 de novembre de 2009

EL TRASTÈVERE


Hi ha llocs a Roma on el temps sembla que s'ha aturat, on tot segueix el seu ritme, aliè a l'anar i venir dels habitants, el Celio és el millor exemple . Metro fins a San Giovanni i davant tenim San Giovanni in Laterano (Sant Joan de Letran) que està considerada la catedral de la ciutat, la visita és obligada i val la pena. És magnífica.
Molt a prop l'església de l'Escala Santa on, diu la tradició, hi ha l'escala per la que va pujar Jesús al palau de Pilat. Els fidels pugen de genolls.
Per via Labicana entrem als jardins Colle Oppio amb el Domus Aurea, la casa de Neró.
Passem a Sant Pietro in Vincoli per veure el Moisès de Miquel Àngel, la foto que està en tots els llibres de text.
Agafem el metro a Cavour i baixem a Piràmide per veure la piràmide de Cayo Cestio al costat de la porta de San Paolo.
Volem anar més enllà del Tíber, al Trastevere.
Mariners de Ravenna i jueus del Llevant vivien aquí durant l'Imperi. Realment, res ha canviat: estrangers de totes les procedències segueixen convivint en aquest barri. És també un dels llocs més plens de restaurants i locals nocturns. És diumenge i hi ha mercat a Porta Portese, l'entrada a Trastevere.
Aquest mercat és el paradís de les falsificacions, teniu de tot, però el lloc és decebedor i vas patint perquè no et prenguin la bossa.
La piazza i l'església de Santa Maria in Trastevere és molt bonica. Hem menjat a "Da August" perquè està recomanat en les guies, però no ens ha agradat.
Trastevere està brut, molt descuidat, ple de grafittis, però té un encant especial, el dels barris bohemis.
Passejant per via Lungaretta fins el Ponte Cestio passem a l'illa Tiberina i d'allà, a l'hotel a descansar perquè aquí es fa fosc una hora abans que a Barcelona.