dijous, 11 de març de 2010

Catalunya blanca del tot





Aquest hivern la neu ens persegueix. Primer va ser a Terol i ara també a Catalunya.
Elvireta a casa, prop de la xemeneia, abrigadeta, feliç veient caure els flocs darrera de la finestra.
En poc temps l'hort i el jardí s'han cobert de blanc, una estampa idílica, ¡què bonic!
És la sort d'estar jubilada i no haver de complir un horari fix. Però que no tothom ho està passant bé i això em dol molt.
Veig les notícies a la televisió i pel que diuen ja m'imagino el caos que s'ha format en una ciutat com Barcelona, la congestió de les autopistes, les retencions dels camions, les carreteres tallades, els trens que s'aturen , els cotxes que no poden circular, la gent que no arriba a casa ...
Internet que m'uneix al món, em transmet les últimes notícies d'aquest temporal, portada de tots els diaris :

"Cues de fins a 75 km a la frontera mentre 180.000 cases segueixen sense llum"
"La neu deixa sense classe a més de 164.000 alumnes a tot Catalunya"
"El conseller d'interior aconsella fer més cas de les alertes en un futur"
"Cóm ha viscut el temporal? deixi el seu testimoni en la web del periódico.

Per curiositat i temps he llegit els testimonis dels internautes.
És l'ampolla mig plena o mig buida. En aquest cas buida del tot, queixes, queixes, queixes ...
Entenc que hi ha gent que ho està passant malament, però, senyors, què ha de fer una ciutat com Barcelona? Estar preparada davant d'un fet quan és absolutament excepcional ?
No siguem tan criticons, que no vivim a Noruega. No passava una nevada així des de 1962. El dia que passa, paciència, i punt.
Hi ha diversos testimonis que es queixen de la falta d'informació, que no savien què estava passant; no ho savien? Dies abans van avisar per televisió, per ràdio, pels diaris ...
El que va passar ho vaig a dir jo : va caure a Barcelona la major nevada dels últims 40 anys.
Després hi ha la forma de protestar, hi ha gent que protesta per tot i no proposa res, espavilats egoistes que tot ho arreglen a "hòsties", i gent que culpa al veí. Gent que exigeix, però que no li exigexin. I són aquests els que abans que ningú culpen de tot als polítics, perquè és gratis, queda bé i dóna feina als periodistes.
Per què no té cura cadascú de la seva petita parcela i contribueix una mica, amb solidaritat, a que les coses funcionin una mica millor?

La meva felicitació al forner que no ens va deixar sense pa quan estàvem incomunicats a Terol.
La meva admiració al veí que ahir amb la pala treia la neu del carrer perquè no es gelara la vorera i no relliscara ningú.
Gràcies per aquest somriure que un matrimoni gran donava als voluntaris de protecció civil quan els donaven un entrepà al pavelló de Maçanet.
Meravellosos els cuiners de l'hospital de Can Ruti que ahir nit van preparar 1.000 plats més de l'habitual per atendre els presents.
Olé per les tres mestres de l'escola Virolai que van preparar pasta amb tomàquet per a tots els alumnes que van passar la nit a les classes perquè no funcionava el transport escolar.

Hi ha hagut tants i tants detalls ...
Un dia per oblidar per molts o millor, no. Un dia per aprendre dels errors de tots.


1 comentari:

Burg ha dit...

Veig que tu sempre tens l'ampolla plena del tot! :)