Segon dia: Gamla Stan, la vella ciutat

El dia va despertar molt plujós, res a veure amb l'anterior.
Sort de l'esmorzar a l'estil dels països nòrdics: ous de diverses maneres, bacó, salsitxes, melmelades casolanes riquíssimes, sucs, fruita, embotits, taula de formatges, salmó, salmó i salmó. La varietat de pans és una delícia i el cafè llarg, aigualit, amb una punta de llet que sempre és freda perquè diuen que el cafè ja surt bullint, és bo.

No busquis croisants, magdalenes, ni torrades ni expressos, no estem a la Mediterrània.

Aquest banquet et permet arribar al sopar amb només un piscolabis al migdia.

Paraigües, guia i impermeable a la mà, tot el matí per l'illa més bella de la ciutat, el barri antic o Gamla Stan. És petit, empedrat, peatonal, antic i humit. Tot i la invasió de botigues de souvenirs, l'illot conserva un encant gairebé intacte.Primer vam veure per fora la catedral luterana, Storkyrkan. En aquesta austera arquitectura s'ha casat la princesa, es van casar els seus pares el 1976 i és on cada any pronuncien els seus discursos els premiats premis Nobel.

Passem pel Palau Reial, Kungliga Slottet, que podria rivalitzar amb Versalles, però els reis habiten en un altre lloc.

Si us diverteix el folklore real es pot veure el relleu de la guàrdia real que diuen que dura una hora.

Nosaltres el que sí vam veure és una estatueta d'un nen mirant la lluna que és a l'interior d'un pati d'una església finlandesa. És un nen petit que cal tocar-li el cap. La gent el deixa monedes i caramels.

Arribem per fi a Stortorget o plaça Major, amb les seves cases de façanes altes i estretes pintades de color ocre o vermell, és un testimoni de la presència alemanya on el comerç hanseàtic va ser molt bo. Plovia a mars i vaig estar buscant el cafè Grisllska Huset davant el Museu Nobel, no ho vaig trobar i això que l'hi havia promès a Martuska

Em va encantar recórrer aquest laberint de carrers mullats per tanta aigua i vàrem passar també pel carrer més estret d' Estocolm.Les cases estan apuntalades amb uns ferros per subjectar-les. Segons el dibuix i la forma dels ferros se sap la época. Hi ha més de 400 cases antigues.

Em vaig fixar també en la bella església alemanya de Santa Gertrudis, Tyska Kyrkan.

Travessem un nou pont per visitar l'illa dels Cavallers, Riddarsholmen que té una bonica església del mateix nom. Hi ha les sepultures dels reis suecs.

És un lloc banyat per una llum suau en què regna una calma serena.
Des d'allà es veu un dels edificis més bells, l'Ajuntament, Stadshuset. Vermell, amb la seva alta llanterna, és considerat un dels més bells d'Europa. La seva façana i la seva torre quadrada rematada per un campanar s'alcen majestuosament a la vora del llac Mälar. És el símbol de la ciutat. Es allà on se celebra cada desembre el sopar de concessió dels premis Nobel i en un dels seus restaurants pot qualsevol mortal demanar que li serveixin el menú de l'any de la seva preferència.

Ens feia molta il.lusió visitar-lo per dins i també contemplar les vistes de la ciutat des de la seva torre, però vam haver de conformar-nos amb mirar des del seu embarcador; altra vegada la boda ens va impedir la visita.

Vam menjar al restaurant Atrium del Museu Nacional. És una cafeteria situada a l'esquerra del vestíbul d'entrada . El 1994 el pati interior nord es va transformar en un agradable restaurant amb cuina sueca.

Una vidriera filtra la suau llum. És una xulada.

No recordo el preu del menú, però és assequible i molt recomanable.
El temps va donar un respir i tot va quedar tranquil i bonic per fer una passejada per la magnífica badia, contemplant flors, vaixells, edificis emblemàtics .... Fins a l'estació de metro de Kungsträdgården, de la línia blava. Vam agafar un bitllet senzill i vàrem recórrer totes les estacions de metro per fotografiar-les i tornar a pujar al següent metro sense sortir a l'exterior. Cadascuna té una decoració friky molt original.