Bergen, amor a cop d'ull

Abans de començar el viatge, quan mirava la ruta al mapa, el primer que em va cridar l'atenció de Bergen és la seva localització, al centre de la regió dels fiords, envoltada de milers d'illes i flanquejada per set muntanyes.

Havia mirat alguns catàlegs de viatges i sempre la mateixa imatge d'aquesta ciutat: les precioses cases de Bryggen, a la riba dreta de la badia. Va ser una sort que el millor del viatge estigués al final.

I llavors ho vaig saber, quan la vaig veure per primera vegada de manera real, va ser un amor a cop d'ull. Amb raó diuen que és la ciutat més bella de Noruega.

Com una núvia enamorada resplendia en el suau sol de mitja tarda i les seves cases van començar a brillar quan van caure les primeres gotes de pluja.

Diuen que Bergen té 275 dies a l'any de precipitacions i en qualsevol moment del dia cau un xàfec. Cosa curiosa és que en les estacions de tren es veuen màquines expenedores de paraigües a 60kr.

Ens havien recomanat no només gaudir de les façanes de colors del moll, sinó endinsar-nos pels racons entre els edificis, tafanejar en els patis interiors i explorar les parets i observar les taulades amb olor de fusta antiga.

Després de deixar l'equipatge, així ho vam fer. Passejar, passejar i passejar. Descobrir carrers costeruts, deliciosos racons, aprimorades cases, places florejades i colors, molts colors.

El nostre sopar va ser en Peppe's Pizza i no en un dels múltiples restaurants de peix. Qüestió d'economia.

Era dissabte i vam veure molt ambient de marxa de cap de setmana.

Feia fred, però em va cridar l'atenció que les noies noruegues no tenien. Vestien minifaldilles, samarretes sense mànigues, sabates molt altes ... totes preparades per lluir guapes com si d'un ambient de platja mediterrania es tractés.

La zona més interessant per als viatgers està en una petita àrea fàcilment abastable a peu, delimitada per les quatre cantonades de la torre de Rosenkratz, la catedral, l'aquari i el jardí botànic i centrada en el port, on hi ha els llocs principals i la part més pintoresca.

Iniciem el dia següent passejant una altra vegada per Bryggen (el moll); tenia un altre aspecte, gent a les seves tasques, botigues obertes, molta circulació ... estava viu.

Esmorzem a Fisketorget (el mercat del peix) i trobem un animat ambient des de primera hora del matí.

Vaig provar el Skillingsbolle, un típic panet de canyella.

Vam tornar a visitar les encorbades cases de fusta a la part oest del port perquè són les cases de fusta més famoses del país, on van viure i treballar els alemanys mercaders de bacallà de l'anomenada Lliga Hanseàtica.

Aquest conjunt de cases, de més de 300 anys d'antiguitat, és Patrimoni de la Humanitat.

Després vam pujar al funicular Fløibanen a la part més alta de la muntanya Floyer, per gaudir d'unes espectaculars vistes de la ciutat.

Vam tornar al mercat de peix i vaig comprar salmó de tres gustos diferents, envasat al buit i preparat perquè viatge en maleta a qualsevol part del món. (Tot ho tenen pensat perquè el turista compri).

Quan els nois que atenen les parades de peix veuen grups de turistes, fan explicació i ofereixen degustació dels productes.

Es podia tastar bacallà fumat, marinat, dolç, arengades, salmó de diverses classes i trossets de balena crua.(Pobres balenes).

Després de tants dies de menjar salmó en els esmorzars dels hotels estic saturada per una temporada.

En aquest capítol del diari no he parlat dels plats típics del lloc, com acostumo a fer. No tot és salmó i arengada. Hi ha xai molt bo, guisat amb naps, pastanaga, col i grans de pebre; amanides molt riques amb unes delicioses salses sense oli d'oliva, és clar. I patates, patates cuinades de totes les maneres possibles.

Oblidava dir-vos que al moll, al costat del mercat de peix, hi ha parades de peces de llana noruega, les venen a preu més econòmic.

Però jo no vaig comprar, em vaig oblidar del jersei de llana noruec. Prefereixo guardar els diners i fer una escapadeta al setembre en un vol barat a qualsevol ciutat. ¿Amsterdam? ¿Lisboa?¿Sevilla? ¿Madrid?

Em vaig acomiadar de Bergen, només tenia una queixa: que l'estada no durés més.