dijous, 15 de juliol de 2010

D'Estocolm a Oslo





Sortim cap a Karlstad, enclavada al nord del major dels llacs suecs, el Väneren,

A aquestes alçades del viatge vaig aprendre que la vocal a amb una o petita sobre, es pronuncia o, que ae es diu e, que la o creuada amb / és una ei, i la j es diu i.

Ens endinsem ja a Noruega i l' orografia presenta un dràstic canvi, al transformar-se el terreny en muntanyós. El nostre destí era la capital: Oslo.

L'entrada a la ciutat per carretera va ser decebedora, em va semblar lletja, fosca, desordenada, plena de fàbriques, contenidors i cables. Només un edifici en forma d'iceberg de marbre blanc

sobresurt dels altres. És l'edifici Nova Ôpera. Els noruecs estan orgullosos d'ell, surt a la portada de les guies, però a mi em sembla que desentona tanta modernitat en el conjunt.

Oslo fa olor de fusta i mar, a muntanya, a art i cultura, però la pluja que no parava va deslluir la visita. Va ser llavors quan vaig recordar del que diuen els noruecs: "No hi ha mal temps, sinó roba inadequada" i vam decidir gaudir al màxim del que havia per veure i oblidar-nos de la pluja.

En tres dies o en dos, si es deixen de visitar els museus, es pot veure el més important de la ciutat:

  1. Ajuntament i port de la Pau
  2. Passeig pel centre.
  3. La península de Bygdoy i els seus museus
  4. La perifèria: Vigeland


Visita 1:

L'Ajuntament (visita 5 €, de 9h a 17h) és un edifici xocant, una estructura moderna, massissa de maó fosc, amb dues descomunals torres quadrades dominant l'entrada del mar.
L'interior està ple de murals d'artistes noruecs amb escenes de la vida quotidiana.

Vam anar a sopar al port, aquest lloc sí que em va agradar. Hi ha un complex de restaurants amb menús de tots preus, pubs, discoteques, centres comercials i minicines ... tot tocant a mar i als
vaixells. Les terrasses són exteriors i estan cobertes i és molt agradable veure les barques i la mar tan a prop, encara que plogui contínuament.


Visita 2:

És molt senzill visitar tot el centre donant un passeig. Cal recórrer un carrer de vianants que uneix l'estació central de ferrocarrils i dibuixa una línia recta que desemboca al Palau Reial.
És el carrer Karl Johans gate.
Aquesta artèria principal té tots els seus carrers secundàries plens de bells racons i edificis del segle XIX. Oslo va tenir molts incendis, queden algunes casa de fusta, però el 1600 va ser construïda la nova ciutat amb edificis de maó.


Trobareu el centre del Basar (Basarhallene), la catedral, la plaça Major o Stortorvet, el Parlament, el Gran Hotel i la Galeria Nacional.

Aquest museu reuneix la totalitat de pintura noruega i també europea. L'atracció fonamental és el arxiconegut quadre El crit d'Edvard Munch. L'entrada és gratuïta. Recorrent les seves sales vaig veure que estava una mica descuidat, sense restaurar. Sense voler el vaig comparar amb altres museus, de Barcelona, per exemple. Em va semblar molt estrany sent Noruega un dels països més cars del món.
Després vaig pensar que és millor que sigui gratuït i l'art pugui arribar a tothom que estigués molt arregladet i cobraran molt per entrar.
A l'oficina d'informació hi ha internet i allà vaig córrer a consultar el meu correu.


Visita 3:

Al sud de la ciutat s'estén la península de Bygdoy, espai residencial tranquil on hi ha els museus més visitats pels turistes. Aquests museus sí que estàn arreglats , però les entrades són cares.


Per arribar a Bygdoy es pot prendre el ferri 91 que surt des del moll 3, just davant de l'Ajuntament, o l'autobús 30. Alguns turistes lloguen una bicicleta, la transporten al ferri i van peladant de museu en museu en un agradable passeig. (Recorda: "No hi ha mal temps, sinó roba inadequada")


Allà hi ha el Museu dels vaixells Víkings, el Museu dels Pobles i el Museu Fram. Nosaltres els vam visitar els tres amb visita guiada perquè ens entrava en el circuit i va ser interessant perquè ens ho van explicar detalladament.

El que més ens va agradar va ser un espai obert que té un conjunt de 150 cases tradicionals portades de tots els racons de Noruega, escampades per un bell parc que es recórrer a peu per
senders de terra.

És com tornar a la Escandinàvia medieval. Hi ha graners, estables, forns, escola ... i l'estrella: una església de fusta (Stave Kirke) original del poble de Gol.
Aquesta visita és el que més em va agradar de Oslo.


Visita 4:

Continuant la mateixa direcció rectilínia del carrer principal Karl Johans, passat el Palau Reial, s'arriba a un extens i bonic espai verd el Vigelandsparken. (S'hi arriba amb tranvia 12 o 15 i
l'entrada és gratuïta).
És un passeig jalonat per escultures de figures humanes tremendament expressives, en granit i bronze. Estan fetes pel famós Gustav Vigeland i representen les diferents etapes de la vida.
Hi ha una plaça amb una font en la qual escultures de titans suporten al.legòricament el pes de la vida. Al final un monòlit de 20 m, tallat en granit, la roca esculpida en aquest material més gran del món. Val la pena visitar-lo.


Podria parlar que l'ambient de nit a Oslo és d'allò més animat, hi ha bars, discoteques i pubs amb abundants turistes, sobretot ara que no enfosqueix. Però nosaltres preferim la xerrada reposada amb els amics al vestíbul de l'hotel.