dissabte, 31 de juliol de 2010

Muntanyes, fiords, glaceres i altres temptacions a Noruega










El primer que sol fer un viatger quan s'aixeca del llit és mirar què tal dia fa pensant en les fotos que podrà fer i si el temps ho permetrà.
El dia va despertar meravellós : temperatura 12 º i cel clar, però aquí a Noruega ja sabeu: paraigua plegable i vestit "ceba".
Els que saben una mica de Geografia, saben que els fiords són l'ànima de Noruega.
Un fiord és un tall, una profunda ferida oberta pel ganivet de les glaceres a la roca i tancada després pel mar. Són llargs rius d'aigua salada que penetren a la terra centenars de quilòmetres i es ramifiquen en braços entre alts murs de pedra.
A les parets creixen coníferes i matolls que omplen de color els reflexos de l'aigua, entre ells alguns homes van fundar pobles i van aixecar cases. Les granges estaven sobre seients tan vertiginosos que els pares havien de lligar els seus fills i els animals amb cordes a arbres i roques perquè no es precipitéssin al buit.

Des d'Alesund nostre viatge va seguir al llarg de la RV60 allunyant-nos de l'oceà.
Després de creuar el Storfjorden en ferri (15 m), arribem a Hellesylt on ens esperava un nou recorregut en ferri - en realitat un creuer al llarg de tot el fiord de Geiranger. La travessa de 20km dura una mica més d'una hora i ens van donar un mapa indicador de les atraccions més conegudes al llarg del fiord. També en diversos idiomes informació addicional sobre alguna d'elles pels altaveus del vaixell.

L'aigua estava tranquil.la i vam veure que podíem fer les primeres fotos efecte mirall. Al cap de deu minuts la càmera treia foc.
A dreta i esquerra es veuen empremtes d'allaus i despreniments i les cataractes segueixen caient amb un soroll eixordador per les vessants. Al costat dels costeruts pendents es veuen petjades de la gent que ha viscut i treballat a les grangetes ja desertes. Aquí les llegendes són nombroses i la història es fa viva.

En arribar a Geiranger vam agafar un desviament per les Corbes de l'Àliga, amb 11 corbes de 180 º, però a dalt ens esperava el mirador al fiord i vam poder fer la foto que surt en tots els catàlegs, no tan bella, però sí més càlida perquè estàvem nosaltres .

En arribar a Strip per pujar fins a Briksdal, braç de la glacera Jostedalsbreen, hi ha un camí de terra molt agradable i en una hora de caminada puges fins al mateix peu de la glacera.
Els més valents van pujar caminant, jo vaig ser de les covards i em va pujar un carro elèctric amb capacitat per a sis persones i que costa 1800kn.


Estar davant d'una glacera una tarda assolellada de juny fascinada per la brillantor i color del gel, envoltada de territori pur, amb Joseph (dels valents) i amb els teus millors amics és .... de tallar la respiració. Aquí necessitaríeu moltes ampolles d'oxigen per tornar a la realitat.

He de dir que hi ha excursions organitzades amb guia per caminar sobre el gel de la glacera.
També vols en helicòpter sobre els fiords (¼ d'hora, 130 €). Massa car per als nostres butxaques.
Portaré sempre en el meu cor el poble de Loden, un lloc idílic on s'escolta el silenci.
Allà, a l'hotel Loenfjord HTL, ens esperava un sopar amb autèntica cuina noruega, i un llit dels que abracen amorosament.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Elvira me han encantado las fotos y la explicación del recorrido. Me imaginaba que estaba viajando por los Fiordos. Tiene que ser precioso, espero jubilarme para poder viajar como haceis vosotros,(yo tambien hubiera caminado una hora como tu marido) me encanta caminar por la montaña y me canso mucho menos que si lo hago por ciudad.
Bien un besazo y que sigais disfrutando de vuestra jubilación con eso maravillosos viajes y esos animos.
Maite

Elvireta ha dit...

¡Qué suerte que camines tanto!Yo me he abandonado bastante, estoy más torpe, tendría que adelgazar y hacer más ejercicio. Un abrazo muy fuerte y gracias por leerme.