dimecres, 4 d’agost del 2010

Sognefjord, el Fiord dels Somnis








L'objectiu és arribar a Sogndal on menjaríem i passaríem la nit.

Sortim de Loen i un altre dia assolellat ens acompanya. Pugem per un port de muntanya que té moltes pistes d'esquí amb moltes llums per poder esquiar a l'hivern, els dies negres.

Passem per l'hotel Karistova que va ser refugi del príncep Felip i Eva Sannum, una de les seves amigüetes.

Vam veure ramats d'ovelles, ramats de cabretes amb taques de colors que no tinc ni idea del seu significat, muntanyes amb els cims encara nevats, camps verds i munts de flors senzilles que ens alegraven el recorregut.

Vam veure gent en tendes de campanya perquè en aquest país l'acampada és lliure.

Passem per túnels de 6, 8 i 10 km, amb zones de llum en alguns trams per trencar la monotonia de la foscor dins del túnel.
Pel camí trobem una de les 28 esglésies de fusta que encara es conserven. Són de fusta negra, amb talles de dracs a les portes perquè no vinguin mals esperits.

En els camps adjacents sempre hi ha un cementiri d'aquests tan senzills que criden tant l'atenció.

Per fi arribem a l'estació del ferrocarril de Flam.
Aquest tren funciona tot l'any, i té correspondència amb la majoria de trens diürns entre Oslo i Bergen.
El viatge de Flam al petit poble de Myrdal és increïble, atrau gent de tot el món i ofereix vistes panoràmiques sobre alguns dels paisatges més salvatges i grandiosos de la natura noruega.
El trajecte dura aproximadament una hora en un tram de 20 km, passant per 20 túnels que van ser perforats a mà.

Vam veure rius que s'obren pas entre profunds barrancs, cascades que es llancen per vessants escarpades amb pics nevats i granges de muntanya que s'agafen a vessants costeruts.
De tant en tant tornava la vista a l'interior dels vagons per veure l'espectacle que donem els viatgers, precipitant-nos d' un costat a l' altre del tren a la recerca de les millors fotos.


Però el millor del dia estava per venir: el Sognefjord o Fiord dels Somnis.
Aquest fiord és l'orgull de Noruega, abasta 204km de llarg, més de 1.000m d'alçada en els murs de pedra natural de les seves ribes i 1.296m en la seva part més profund.

Tots els turistes que vam pujar al vaixell que ens va portar de creuer de dues hores i mitja pel Fiord dels Somnis, accelerem el pas per agafar una de les cadires que havien a la coberta de dalt. Al cap d'un quart d'hora, la meitat van baixar a la coberta del mig i després els més, van entrar a la zona de cafeteria que té amplis finestrals, per seguir gaudint de les meravelloses vistes a cobert. I és que feia fred, fred i vent.
Un vent fort que movia, de babord a estribord i al revés, les cadires que van quedar desocupades. He de dir que valia la pena aguantar fred i vent per estar en primera línia d'una de les grans experiències que ofereix Noruega.

No em pregunteu quantes fotos va fer Joseph, era un anar i venir: de babord a estribord, de proa a popa buscant el millor enquadrament del blau de les profundes aigües que contrasta amb el verd fresc de les parets carregades d'arbres.

A meitat de trajecte el fiord es parteix en dos braços. El nostre vaixell va entrar en el dret, molt estret. Llavors, si estàs davant, a proa, pots imaginar que portes el timó i el condueixes cap a la sortida del braç estret. De sobte, apareix el poblet de Gudvangen. Final del trajecte.


De camí a l'hotel parem a Voss, a la cascada de la joventut, d'on surt una de les millors aigües de Noruega.
Vaig recordar de l'aigua de Voss, una ampolla de vidre que tinc a la nevera de casa i que vaig comprar en una botiga de delicatessen perquè em va agradar el disseny.

Qui m'havia de dir que algun dia veuria la deu en directe.