No he pogut escriure encara el diari de l'últim viatge perquè tenim molta feina i una ciutat tan especial com és Lisboa mereix molta atenció.
La maleta la tinc plena de roba de camp, a punt de marxar a veremar perquè, no sé si ho sabeu,que la tardor ja ha arribat.
Us deixo una foto de capçalera que m'agrada molt: el nostre raïm i les cistelles antigues que guardem com un tresor. Us estimo.
2 comentaris:
Als últims sopars quedo de meravella perquè hi porto el vostre vi (el brétema o el negre). Boníssim!
Clea
Gracies, Clea. M'agradaria molt que un dia puguéssis venir a la verema, però hauries de treballar molt ...Un petó
Publica un comentari a l'entrada