dilluns, 8 de novembre de 2010

El barri de Belém de Lisboa






El millor consell que podem donar al viatger que viatja a Lisboa és que busqui el seu allotjament prop del cor de la ciutat, a Baixa, perquè estarà al centre de totes les comunicacions. Així, de nit, tornant cansat de caminar tot el dia, podeu sopar en aquests llocs encantadors i asequibles a qualsevol butxaca d'aquest barri.
Era diumenge i vàrem decidir anar a visitar el barri de Belém perquè aquest dia la visita a tots els monuments és gratuïta i el dilluns tanquen.
És difícil pensar en algun edifici d'aquesta ciutat més gran que el Monasterio de los Jerònimos, construït en estil manuelí, per donar suport espiritual a tots els navegants que partien de Belém a la recerca de noves rutes. El seu estil és únic al món.
Vam visitar la seva església i vam quedar molt sorpresos per l'original de la seva volta en forma d'estrella.
Però la meravella és l' impressionant claustre. És una obra única, d'aclaparadora riquesa escultórica.
Vaig descansar una mica davant del jardí tranquil,. Allà es troba la tomba de Fernando Pessoa. Va ser el moment de recordar l'autora de "Pasión per Lisboa", la meva amiga xilena.


Travessem el túnel per a vianants sota l'avinguda de Brasília i ens trobem el Padrao dos Descobrimentos, monument amb aspecte de nau que s'endinsa en el riu.
Crec que va ser molt arriscat aixecar un enorme monument modern en un entorn històric com aquest.
És una mola granítica, digne contrapunt a la propera Torre de Belém.
La nostra ruta continua per la vora del riu, per la Boca do Bom Sucesso fins a la Torre de Belém, el monument més visitat de la ciutat . És un capritxós conjunts de merlets, torretes i muralles.
Destaca la vista panoràmica del Tajo des de la terrasa del cinquè pis.
Només va pujar Joseph perquè les escales són molt costerudes i costoses, cal esperar per accedir i les meves cames ja no tiraven.
Per rua de Belém arribem a l'Antiga Cas Dos Pasteis, on és imprescindible provar els famosos pastissos, tot un símbol turístic.
Va arribar l'hora de dinar i ho vam fer a Carvoeiro. Va ser el primer contacte amb la cuina portuguesa: "Pataniscas de bacalhau", "bacalhau A Biás", regat amb vi verd amb gerra.
Seguim de nou el curs del riu fins arribar al Centre Cultural de Belém un lloc imprescindible per gaudir del millor art contemporani de la ciutat.

Ara, a Lisboa, podríem afegir-li altres adjectius com dinàmica, moderna, contemporània. Sembla com si s'hagués cansat de la seva llegenda malenconiosa i oferís una tardor plena de plans sense nostàlgia.
Notem la transformació en les seves comunicacions, trens, autobusos, hotels, senyalitzacions ...

.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Oh! Els pastissets de Belém són boníssims! A la vila de Gràcia hi ha la casa portuguesa i en venen, ho dic per quan us n'enyoreu. :)

Elvireta ha dit...

Gràcies per llegir-me. Cada setmana penjaré un resum de cada barri que vàrem visitar.
¿Saps que jo vaig nèixer a Gràcia? Quina gràcia això que em dius. Quan vagi a Barcelona aniré un dia a mirar-ho. Petons

Anònim ha dit...

Hola Elvireta, si que veo que trabajas, bonitas fotos. Me iré pasando en próximas semanas, para leer el resto B7s.