dissabte, 13 de novembre de 2010

Escapada a Sintra







A Lisboa s' ha de matinar una mica per sentir-se part integrant de la ciutat i complir amb algun d'aquests tòpics tan imprescindibles que fan que un es senti bé des de primera hora del matí.
L'esmorzar d'avui ha de ser a la rua Garrett.
Podíem triar entre A Brasileira o Cafè Bernard, establiments històrics que porten funcionant des de principis del segle passat.
Vam tenir sort perquè hi havia lloc en el primer.
A Brasileira és un dels cafès amb més història de la ciutat. Té decoració art deco que li dona elegància.
Ens adjudiquem uns deliciosos croissants de xocolata amb un "meias de leite" (cafè amb llet), després de fer-nos la coneguda fotografia al costat d'una escultura que recorda l'escriptor Pessoa.
Amb tota l'alegria del món busquem la Estaçao de tren do Rossio, en l'extrem nord de la plaça del mateix nom.
Cada 15 minuts surt un tren que porta a Sintra, considerada la vila més bella de Portugal.
No sé, no sé! ... no conec suficient per comparar, però calia veura-la.
Al baixar de l'estació de Sintra vam agafar l'autobús 434 que fa el trajecte circular amb inici i terme en aquesta estació.
La primera parada va ser a centre de la vila i va servir per adonar-nos que és un lloc privilegiat on es barregen la bellesa natural de les estribacions de la serra i la creada per l'home.
Cal passejar pels estrets carrerons i deixar-te portar per els seus laberints.
Per un moment vaig pensar que ens trobàvem als carrers de Dalt Vil.la a l'illa de Ibiza.
De nou l'autobús ens va portar fins a la porta del Castelo dos Mouros. Només ruïnes, murs, merlets, escales, restes de la mesquita .... Potser res superi les privilegiades vistes que ofereix.
Joseph el va recórrer tot, jo vaig esperar asseguda en un banc.
A través de la part alta de la muralla s'accedeix al laberíntic parc Dóna Pena, amb moltíssimes espècies vegetals i un munt de fonts, ruïnes i galeries.
Després d'un passeig de quinze minuts, es troba el Palau dóna Pena, del segle XIX, construït per esbarjo de la família reial.
El mires i el trobes extravagant, amb una barreja d'estils que no s'aclareix, però el resultat interior i exterior és molt curiós.
Vam menjar molt bé i econòmic a la cafeteria del castell.
Ens va quedar per veure el Parc de Montserrat i el Convento dos Capuchos.
De tornada a centre vila vam fer una dolça pausa en la Fàbrica de Queijas dóna Piriquita, degustant queijadinhas ensucrades.
Aquesta escapada es fa millor en cotxe perquè et permet escurçar distàncies i pots recórrer tot en un dia.
Però sobretot cal agafar el cotxe per acostar-se al Cap Roca, amb el seu far, on la serra es deixa caure al mar formant un penya-segat de 140 metres d'altura. La panoràmica des d'aquest lloc diuen que és única.

De tornada a l'hotel, en caure la tarda, la Baixa s'omple de malenconia.
Plaça dos Restauradores, plaça do Rossio, plaça dóna Figueira, rua Augusta ... músics de carrer, molta gent als carrers, cafeteries i restaurants, edificis il.luminats amb llums indirectes, el Castelo de S. Jorge a la part alta ... Prendre una ginjinha abans d'anar a dormir és un caprici.
La ginjinha és un aiguardent dolç, molt saborós que es pot beure en alguna de les més antigues i castisses tasques. S'entra en espais petits, es beu ràpidament, de peu, es paga i s'abandona el local. Feien cua al carrer.

El nostre hotel estava al mateix carrer que el famós restaurant Casa Do Alentejo, recomanat en moltes guies com una mena d'ambaixada de l'Alentejo a Lisboa, Allà es canta, es menja, es beu i es balla. Un lloc especial, però nosaltres preferim sopar més lleuger.


Abans d'anar a dormir ens costava decidir si Lisboa és més bonica de dia o de nit.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Oh! No recordava, que a Brasileira fos déco. Coi, que hi hauré de tornar per comprovar-ho! :D

Petons

Elvireta ha dit...

M'has fet dubtar amb això de l'Art Decó. Ara busco:http://en.wikipedia.org/wiki/A_Brasileira.
i trobo informació.
Em va fer molta il.lusió la teva abraçada virtual quan estavem parlant amb l'Edu. Els seus pares eren aquí dinant "rovellons" que vàrem dur de Sòria.
Per cert, tinc l'aiguardent nou, te'l faré arribar i també unes ampolles de criança per tu i l'Eduard.
Petons

Eduard a 39º 51' 14.57" N - 4º 12' 09.35" E ha dit...

Elvireta!

És fantàstic el que expliques, quines ganes de tornar-hi! Nosaltres vam anar a la Brasileira, evidentment, i també a la Casa do Alentejo... just abans de marxar cap a l'Alentejo! Quan aneu a casa els meus pares, obre el moble bar que hi ha una ampolla de ginjinha duta de Lisboa!

Molts petons!