dilluns, 15 de novembre del 2010

L' Alfama, "aigua bona" en àrab







Antic barri de pescadors, laberint medieval, carrers empedrats, places diminutes, carrerons que a penes superen el metre d'amplada, cases emblanquinades, roba estesa, finestres amb testos.... Està fet per explorar a l'atzar perquè els plànols són de poca utilitat.
Un possible fil conductor al llarg de la visita pot ser el trajecte del tramvia 28 que circula per vells desnivells d'aquest barri, una referència per mera qüestió d'orientació, ja que, seguint les vies, el viatger podrà arribar sempre al punt de partida .
A nosaltres ens feia il.lusió recórrer a poc a poc vagarejant.

Vam decidir que la millor manera era arribar amb metro fins a l'estació de Martim Moniz, al barri de Mouraria que està enganxat a Alfama. Des d'allà començar el recorregut.
Baixem del metro i ens trobem a la rua de Capelao, on es troben motius escultòrics de creuats. Davant l'església de la Saúde i per unes escales costoses de pujar s'arriba a la Costa do Castelo, ja en plena Alfama.
Vam fer un alt en l'Escola de Circ do Xapes, local ideal per dinar o prendre alguna cosa. Té magnífiques vistes al Tajo. Instal.lat en una antiga presó de dones, per el dia és escola de circ, a la nit local de concerts. Tot el que es recapta serveix per finançar activitats contra l'exclusió social. Ens va agradar aquest local bohemi.
Descendir per les escalinates de Sao Crispim fins Sao Mamede i, a poc a poc, fins a la Sé, la Catedral de Lisboa.
Don Alfonso, primer rei de Portugal, va manar construir-la cap al 1150.Está en el mateix enclavament de l'antiga mesquita. Té aspecte de fortalesa medieval. Conserva vestigis romànics i gòtics, és molt senzilla: una gran rosassa i dos campanars bessons.

Pugem per la rua August Rosa on es troben els antiquaris i encants amb més solera de la ciutat, fins a la pèrgola quallada de buguenvíl.lies del Miradouro de Santa Luzia. Vam menjar un entrepà. És un lloc màgic, bell, tranquil i molt romàntic. El mirador està format per tres plataformes enjardinades, decorades amb bancs de bells rajoles.

Ens faltava l'indispensable Castelo de Sao Jorge i estàvem cansats de caminar.
Però va passar una cosa curiosa: els seus jardins, les seves vistes fantàstiques funcionar a manera de oasis i descansem del vagareig per l'Alfama.
Aquest castell, amb la seva ubicació, assenyala l'origen de la ciutat.
Està totalment restaurat i les seves vistes sobre l'estuari del Tajo i els barris lisboetes, són úniques.

Sortim del castell girant a l'esquerra per la rua do Chao dóna Feira fins a la terrassa de Llarg des Postes do Sol. Des d'allà es pot admirar també el paisatge lisboeta: un immens encaix de teulades vermelles amb la cúpula de Sao Vicente de Fora i la església de Sao Estevao.

El tramvia 28 ens va portar de nou fins plaça Figueira.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Me parece haberte acompañado en ese paseo. Te decidiste por algún plato al final jejeje. B7s.

Jubileta inquieta ha dit...

Estoy mirando el menú del "Club de Fado". Era aniversario de boda y Joseph dijo aquello tan "peligroso" de "un día es un día".Abrazos