HEM FET EL CAMÍ DE SANT JAUME !!!!

Hem acabat el Camí de Sant Jaume.

Després de 32 dies i després de 855 km des de Roncesvalles a Fisterra, en una senzilla pensió de Muxia comencen els primers raigs de sol del nostre últim dia a la Sendera de les Estrelles.

Tots dos tenim molt gravat en el pensament les precioses imatges que vam tenir la sort d'atrapar quan ahir a les 10.07 de la nit, davant l'oest de la Costa da Morte, en Muxia, sobre el rocasegat do Cosset i al costat del Santuari de la Verge de la Barca, vam veure posar-se el sol.

Acompanyats només pel grall de les gavines i el soroll del fort vent vàrem contemplar com la bola de foc es desfeia. Llavors comprens la fascinació que tants i tants veuen en aquesta cerimònia, un ritual que per grandiós encara avui sembla sobrenatural.

Observar la immensitat del mar envoltats de tanta pedra, impressiona. Sentir el vent a la cara, veure les onades xocar fortament contra les roques, relaxa i et deixa pensar tranquil.lament.

A aquestes hores, a Fisterra, potser alguns caminants estiguin cremant robes, la tradició ho diu. Nosaltres no ho vam fer.

Altres agafen una pedra del sòl i graven els quilòmetres recorreguts i la tornen a deixar com a testimoni del pelegrinatge

Ara arriba el moment de seure i reflexionar sobre els dies que hem passat en el nostre "Camino", cadascun en el seu.

Hi ha hagut de tot, dies de prats, boscos, ovelles, vaques, cavalls, molt de sol, molta llum, poca pluja, alguna ombra, pedres, ermites, catedrals i monestirs, albergs, càmpings, pensions i hostals; llits bons, matalassos dolents; menús de pelegrí, fruits secs, sopes d'all, entrepans de tonyina, cuit gallec, pop, sopa castellana, res de butllofes ni tiretes, idiomes, converses i trobades; rectes, corbes, carreteres, pujades i baixades ... i sobretot molta tenacitat i esforç.

Hem de donar gràcies perquè els peus de Joseph han resistit als embats de tants dies. I els genolls només li han recordat, de tant en tant, que fos amb cura sobretot en les baixades.

Quina sort haver pogut arribar fins aquí!

Més que alegria per haver acabat feliçment, sentim una emoció quieta perquè una vegada més se sent que "on hi ha un desig hi ha un camí".