LES NOSTRES MARXES PER CASTELLA I LLEÓ

FRÓMISTA ( PALENCIA )

El dia d'avui em trobo a la clàssica Castella que m'ha seduït des del primer dia amb tots els seus encants.

Surto de Burgos, creuo el riu Pisuerga i entro en terres palentines.

Les tranquil.les aigües del Canal de Castella apareixen de sobte.

Recordo haver llegit que aquest Canal va ser construït entre els segles XVIII i XIX per unir Segòvia amb el port de Santander a través d'un sistema navegable. Té un total de 207 Km amb un desnivell total en el seu traçat de 150 metres. Obra d'enginyeria de gran bellesa amb la qual es pretenia fer navegable Castella. Em trobo davant d'una una resclosa quàdruple que salva quatre desnivells amb un total de 14,20 metres d'altura. Les rescloses eren els "ascensors" del canal, que permetien que les barques pogueren salvar els desnivells i seguir navegant. Funcionaven mitjançant un sistema de comportes, que permetien omplir o buidar per igualar els nivells d'aigua. El mecanisme per obrir i tancar les comportes era manual, mitjançant una cadena subjecta a un torn.
El transport de les mercaderies es realitzava en barcasses tirades per mules. Tot just va arribar a tenir tal funció i l'aparició del ferrocarril va poder tenir molta importància en la vinguda a menys del projecte que ara no passa de ser una conducció d'aigües per al reg dels camps.

He avançat ràpid fins al final del meu destí en el dia d'avui: l'alberg municipal de Frómista on "el meu cavaller errant" m'està esperant.

Frómista hereta el seu nom de l'antiga "Frumesta", l'origen etimològic es troba en la paraula llatina "frumentum", (blat). Aquesta localitat ocupa un lloc destacat en el Camí de Santiago.

De nou junts "el meu cavaller errant" i jo hem buscat al nostre amic Aureli que ens estava esperant. L'alegria de veure'l després de molts anys, l'abraçada que hem compartit i l'estona de xerrada com si el temps no hagués passat, ha estat el premi final a l'etapa d'avui. És un plaer escoltar totes les explicacions de savi professor d'història que admira les riqueses artístiques de la seva terra. Ens fa de guia perfecte.
Arribar a la plaça de Sant Martí i quedar bocabadada tot ha estat una.

Tinc davant meu una maqueta geganta perfecta del que s'entén per romànic: l'església de Sant Martí, un dels més bells exemples del romànic espanyol.
Tinc la sensació de veure un temple recent acabat i no sé si qualificar la seva restauració d'excessiva i poc respectuosa, però fixant-nos en antigues fotografies de principis de segle passat, veiem que l'edifici estava arruïnat completament i era necessària la reconstrucció.

És d'estil purament romànic i va ser manada construir per Donya Major de Castella al segle XI i va ser declarada Bé d'Interès Cultural amb categoria de monument a data 1894.11.13.

La seva aparença exterior és un clar reflex de la seva morfologia interior d'aquest inconfusible estil.

La façana principal està formada per dues torres cilíndriques. En els laterals i els absis s'obren petits finestrals formats per arcs de mig punt. Crida l'atenció una sèrie escultòrica de mènsules (petites figures que decoren els ràfecs de la teulada). Hi ha uns 315 i estan decorats amb motius geomètrics, vegetals, animals i personatges humans. En el seu interior ens trobem amb una planta basilical amb tres naus, la central més ampla i alta que la laterals. En les tres naus tenim voltes de canó sostingudes per arcs faixons. Al centre del creuer hi ha un cimbori, i en la capçalera, a tres absis, el central més ampli i profund.

Pel que fa a les columnes, dir que les que separen les naus són de fust llis, i amb uns capitells que m'encanten. Hi ha uns 50 que narren històries com la faula de la guineu i el corb, Adam i Eva al paradís, una escena de matrimoni, l'Adoració dels Reis Mags

He recordat les antigues explicacions als meus alumnes sobre l'estil romànic, amb dibuixos, fotografies i molta pissarra i guix ... Si hagués tingut aquesta "maqueta del romànic"!

Frómista té també una església gòtica, anomenada de Sant Pere del segle XV.El seu element més característic és la portada renaixentista. En el seu interior, l'església està dividida en tres naus amb voltes de creueria estrellada. Hi ha un retaule de clara influència herreriana. A l'exterior té una torre de quatre cossos.
Davant d'aquesta església es troben les restes del que fos un hospital de “palmeros” (pelegrins de Terra Santa que portaven un palmell en senyal de la seva romeria), que s'ha convertit en un famós restaurant.

Aureli ha reservat una taula.

¡Les alegries del Camí!

Hem provat l'autèntica sopa castellana, "el plat més humil del receptari espanyol fet a base de brou, pa, all, xoriço i ou. La seva calor reconfortar a molts milers de persones en les èpoques més dures de la nostra història". Així consta en el menú.

La llarga conversa acompanyada d'un bon vi al voltant d'una taula rodona, s'ha fet curta.
Però el guió és així. Tant de bo aviat ens tornem a veure.