El nostre costum és sempre el mateix: reservar allotjament cèntric o prop de nus de comunicacions. L'hotel Bedford va ser una bona elecció.
Si vosaltres, viatgers, espereu enamorar-vos d'aquesta capital a primera vista quedareu decebuts. El trobar-ne té com a recompensa conèixer la ciutat més a fons.
Es tracta d'una de les ciutats més internacionals i al mateix temps menys globalitzades del món. No hi ha ni un sol Burger King ni un Starbucks.
Vàrem pensar que el millor era començar per una visita panoràmica en un Bus turístic per tenir una idea global de la ciutat.
El Bus té 18 parades i et permet agafar apunts perquè les explicacions són clares a través dels auriculars i d'un mapa detallat.
Ens decantem per la parada 7 que deixa en l'Atomium perquè està a dos quilòmetres i mig del centre.
L' Atomium és el símbol de l'era espacial i de Brussel·les
És una estranya escultura d'acer inoxidable de 102m d'alçada que representa una molècula de ferro augmentada 165.000 milions de vegades. Es pot accedir a les nou boles per escales mecàniques. Hi ha una magnífica vista i un modern restaurant a la bola més alta i també es pot accedir en un ràpid ascensor.
La parada 15 va ser l'altra que vàrem triar ja que és a la part oposada i més allunyada del centre. Volíem veure l'edifici del Parlament Europeu.
Era el 19 de juliol i estava plovent, no era una pluja contínua però prou per calar-te fins als ossos si t'agafa sense paraigua. Diuen que només plou 2 vegades l'any. La pena és que un cop dura 6 mesos i l'altra 5 mesos.(Aconsellable anar preparat).
Al vespre vam decidir buscar un lloc per prendre una cervesa mentre esperàvem l'hora del sopar. El nostre objectiu era el "Delírium Trèmens". Aquest és un bar en el mateix centre de la ciutat. Però es troba una mica amagat en un carreró al mig dels restaurants turístics. Aquest local es troba en totes les guies aventureres perquè ostenta el rècord de nombre de cerveses a la carta.
Arribar al carreró pot ser una aventura en si perquè estranys personatges a la porta dels restaurants intentaran endevinar la teva nacionalitat i insistir perquè entris a menjar. Una mena de gran basar gastronòmic.
Vam beure la nostra cervesa sortim a fotografiar la Jeanneke Pis, versió femenina del nen pixaner i es troba davant del bar en qüestió.
Sopem en un dels restaurants típics per a turistes de la famosa Rue des Bouchers. Provem una de les delícies del menjar belga, "moules avec frites".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada