Quantes vegades en aquests quatre dies hauré contemplat la famosa Torre de la Polvora?
Al segle XV el rei Vladislav II va posar la primera pedra d'aquesta torre que era una de les entrades de la ciutat.
Em va semblar més imponent que com la mostren les postals turístiques. D'una banda, vista des de fora, es veu ficada en el centre de la ciutat i dins el dens trànsit, fins i tot destorba ... Per l'altre costat llueix més majestuosa, tranquil · la, guardiana del carrer Celetna, un dels carrers més antics de Praga que condueix a la plaça de la Ciutat Vella.
Per pujar a la teulada i veure les vistes s'ha de salvar 185 graons.
No pugem, però la admirem moltes vegades des de la finestra de l'habitació de l'hotel on ens allotgem.
El recorregut per la Ciutat Vella pot iniciar-se en aquest punt.
El carrer Celetna alberga edificis barrocs de fonaments romànics o gòtics i interessants façanes.
Seguim i arribem a la Plaça de la Ciutat Vella que està considerada una de les més boniques del món. És un espai increïblement ampli que convida a observar com la vida se succeeix davant els nostres ulls.
Em vaig asseure en un banc i vaig intentar prendre nota de "tot el que passa quan no passa res" Vaig veure un gos de carrer, el sol que reflectia en una finestra que es tanca a la casa del davant, uns turistes japonesos àvids de portar les millors imatges de tan bell lloc, guies de turisme sota paraigües grocs per reclamar l'atenció ... i nois repartint propaganda dels concerts que cada nit tenen lloc en les esglésies de la ciutat.
Praga està impregnada de música com si l'estada de Mozart i Beethoven en la Staré Mesto li haguessin conferit un esperit musical imperible ...
Es pot escriure una història de cadascun dels edificis que envolten aquesta plaça i il · lustrar amb molts bones fotografies o millor dibuixar per al record, tots són de bellesa de conte de fades i s'han de guardar en la memòria per sempre.
Pugem a la Torre de l'Ajuntament, amb ascensor (200 CZK) i des d'allà es pot veure la ciutat amb una perspectiva diferent. S'aconsegueix una fantàstica vista d'ocell que pots utilitzar després com GPS mental quan tornis a trepitjar els carrers empedrats.
L'atracció turística de la plaça és el famós Rellotge Astronòmic que a les hores justes, de 8 del matí a 8 del vespre, repeteix el mecànic ritual: l'esquelet (símbol de la mort) tira de la corda i aixeca un rellotge de sorra. Llavors s'obren dues finestres i les figures dels 12 apòstols desfilen lentament. Quan acaba la desfilada, un gall canta i el rellotge marca l'hora. Hi ha altres figures animades, el Turc, la Vanitat i la Cobdícia.
Es diu que en finalitzar l'obra van matar el rellotger perquè no la pogués repetir en cap altra banda. Però això ho expliquen de tants llocs diferents que és difícil de creure.
D'aquí prenem el carrer Paritzska (Paris) per visitar el Call Jueu.
Aquest carrer és un dels més macos de Praga, amb uns edificis de principis del segle XX, d'estil modernista.
En els baixos d'aquestes edificacions es situen totes les grans firmes de joieria i moda. Abans tot era el gueto jueu, però va ser enderrocat i van construir aquestes cases.
Vam anar directament a l'entrada del Cementiri Jueu. Hi havia poca gent.
L'entrada per visitar-lo i també visitar les Sinagogues es pot treure en qualsevol sinagoga. Hi ha també dos tipus d'entrada, la cara i la més barata. Nosaltres vam agafar la del circuit curt (26 euros els dos).
Comencem per la Sinagoga Pinkas, la que té molta càrrega emocional d'història. A les parets estan escrits els noms de més de 70.000 jueus morts en els camps de concentració. També hi ha una col · lecció de més de 4.000 dibuixos realitzats pels nens que van estar retinguts en el camp de concentració de Terezín.
Continuem la visita entrant en el famós Cementiri. Si teniu la sort que hi hagi poca gent visitant-lo, sentireu com si entressiu en una altra dimensió, les làpides estan en un ordre caòtic, mig caigudes, unes enganxades a les altres, a diferent nivell, algunes florides ... dins es crea una estranya escenografia de conte gòtic.
Havia llegit que has de portar un paper amb un desig escrit i dipositar-lo, amb una pedra a sobre, al costat de la tomba del rabí Lewi. Aquesta la distingireu perquè és la més bonica.
La pedra ha de ser perquè no es voli el desig o per tirar-al mitològic Golem que diuen que defensava el gueto jueu.
La veritat és que aquest cementiri és un dels llocs més esglaiadors de la Staré Mesto.
Nosaltres vam acabar la visita a la Sinagoga Espanyola. Al costat de l'entrada, sobre la vorera del carrer, es troba una escultura que representa Franz Kafka amb les seves pors.
Ens acostem fins al Convent de Santa Agnes perquè aconsellaven visitar-lo, però vam arribar tard.
Caminant arribem a la vora del Vltava i des d'allí, passejant lentament, cap al pont Carlos, un dels llocs més emblemàtics de Praga. Fotografiem tots els llocs bonics que anàvem trobant, la plaça Jana Palach, l'Escola d'Arts i Oficis, el Rudolfino ...
Vam menjar en un restaurant de Malá Strana. Un cartell anunciava el menú per 240 CZK (10 euros), però el cert és que després va resultar 434 CZK amb uns afegits que no vam entendre i tampoc vam voler aclarir.
Una de les il · lusions d'aquest viatge era veure el famós Karluv Most (Pont de Carles)
Per fi el teníem al nostre abast.
Ens havien avisat que sol estar al màxim, però aquell dia si més no, no era així. El que sí que hi havia eren venedors de records, pintors, fotògrafs, malabaristes.
Vaig pensar de seguida en tota la informació que havia acumulat perquè cadascuna de les trenta estàtues que s'aixequen al llarg dels seus 516 metres té la seva història. La més famosa és la de Sant Joan Nepomuceno. Ja la veureu, és la que té un munt de gent grapejant el relleu (diuen que porta bona sort).
Els praguenses no toquen aquesta estàtua, però sí una creu de dos braços que hi ha uns metres abans i que és el lloc exacte on va ser llançat al riu aquest sant.
Si decideixes llegir tota la informació que surt a les guies d'aquest pont, pots malmetre la visita.
Cal anar només a passejar entre marbres i pedres centenàries, acostar-se al Vltava i escoltar la remor de l'aigua .. Des del centre del pont, al capvespre, s'admira el perfil de la catedral de Sant Vito. Després li tornes l'esquena i gaudeixes del panorama de la riba dreta, les Torres de Tyn entre teulades vermelles i una baixa boira lilosa.
Qui vulgui tornar a Praga ha de llançar una moneda al riu, són molts els visitants que segueixen la tradició, però encara que no tornin, no oblidaran mai el seu pont Carlos ...
El més normal serà començar i acabar el dia a la plaça de la Ciutat Vella, davant del rellotge astronòmic a les hores en punt per veure el passeig dels Apòstols i escoltar el trompeter ...
I així ho vam fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada