Si es tracta d'una escapada curta a Madrid resulta indispensable un passeig pel seu nucli antic que té una personalitat forta i marcada. Només cal passejar amb els ulls oberts, la càmera a punt i els sentits ben disposats. La resta ve sense buscar.
El nostre passeig comença sortint del hotel a la plaça Santa Anna fins a la Puerta del Sol que sempre sembla un formiguer de mestresses de casa, turistes, estudiants, homes de negocis, mims, estàtues carrer ... i d'allí, pel carrer Major, al mercat de Sant Miquel, al Madrid dels Àustries, aquest Barri amb majúscules que tant m'agrada.
El Mercat de Sant Miquel és un dels millors exemples d'arquitectura en ferro de la ciutat. Va ser inaugurat el 1916 i renovat com a gran temple delicatessen al 2009. No és un lloc on fer la compra diària, sinó per trobar alguna cosa especial. Tot just creuar la porta tots els sentits es posen en alerta màxima i les butxaques també. Continuem ...Estem en ple centre històric de Madrid, la Plaça de la Vila.
Sempre penso en aquesta barreja urbana. D'una banda, l'entramat de carrers sinuosos plens de fondes i botigues on sembla que el temps s'ha aturat, d'altra banda aquest càlid paisatge urbà de cases de maó vist amb carreus de pedra en portes i finestres. És un lloc per aturar-se, mirar i observar els aparadors de les botigues tradicionals i de solera.
Avancem cap al més conegut de Madrid: l'Almudena, el Teatre Reial i el Palau Real. Hi ha estàtues, artistes de carrer i turistes, sempre turistes.
L'aire net de la serra ens refresca la cara en un dia en què el blau del cel de Madrid sembla encara més bonic.
Fotos i més fotos als Jardins Sabatini per després seguir a turistes japonesos "a la recerca de Don Quixot i Sancho Panza", els dos espanyols més coneguts per a ells.
D'allí al Temple de Debod que no coneixíem. Aquest monument està instal · lat en un monticle i dedicat als déus Amon i Isis. Té més de dos mil anys i va ser portat pedra a pedra des d'Egipte i reconstruït a Madrid. S'assenta sobre una plataforma envoltada d'aigua, creant un magnífic efecte de reflexos i llums.Diuen que és un dels millors llocs per gaudir del capvespre. Cal situar mirant a la Casa de Camp i deixar que la bola lluminosa caigui.
Per a nosaltres començava a aquelles hores la nostra particular "moguda madrilenya" per poder descobrir el que es cou quan ens endinsem en la nit: Gambes a la "Casa de l'Avi", racions a "La Oreja de Jaume" i jazz en viu amb Zenet en el Cafè Central.
1 comentari:
Quina moguda més agradable "los madriles"
Publica un comentari a l'entrada