SEGON DIA A LOS "MADRILES"

L'endemà, la nostra cita ens esperava davant del Palau de Cibeles, antic Palau de Comunicacions, en Centre-Centre, l'espai cultural que tant ens venis de gust conèixer.

Recordo que fa molts anys aquest edifici de correus presumia de ser més gran que el de París o el de Londres. Sempre vaig pensar la de cartes i telegrames amb tot tipus de notícies que distribuïa. Actualment és seu de l'Ajuntament de Madrid.

En creuar el lindar i passar a l'interior he sabut que estava dins d'un nou i interessant punt d'interès.

Vam veure només dues exposicions temporals i vàrem pujar fins al mirador de la planta vuitena on s'albiren unes vistes molt cridaneres.

Respirem l'aire de Madrid i deixem que els nostres pulmons s'omplin. N'hi va haver prou amb mirar el cel per donar-nos compte que aquesta capital és diferent a la de tot just uns anys, l'skyline de Madrid ja no és el mateix.

Pujar just a l'hora en què el sol es converteix en taronja i va descendint a poc a poc fins que desapareix,  és una sensació indescriptible per a tot aquell que estimi  les coses maques.

És una terrassa gran, el que permet que tot i que hi hagi molta gent, sempre trobis un bon lloc per admirar l'horitzó o per treure unes instantànies inoblidables. No podeu deixar de visitar-lo.

Després la millor manera de descansar de tanta caminada va ser seure a la cafeteria-restaurant de la planta baixa del Cercle de Belles Arts, anomenada "La Peixera" És un cafè de tertúlies de principis del s. XX, amb sostres alts decorats amb pintures, estàtues, i on pots gaudir d'unes vistes fantàstiques al carrer Alcalá i l'edifici Metròpolis.

Vàrem pensar que ens venia de gust deixar aquests monuments que surten en tots els llibres d'art i buscar altres racons. Buscava el Madrid avantguardista, divertit, vital, modern, amb trets de multiculturalitat, aquesta ciutat que, com diu la seva frase promocional, té un "estil de vida". Acabem la tarda als barris de moda a esquena de la Gran Via ..

.

L'objectiu de la nostra escapada era visitar les exposicions "L'Hermitage" del museu del Prado i "Chagall" al Tyssen, però no ha estat un objectiu, sinó més aviat una excusa per tornar als "madriles" que ens han fet sentir com a casa.

Ah, una cosa: les exposicions les vam veure i també ens van agradar !!

 ¿Quina serà la pròxima excusa per tornar?