Sense presa, sense destí, sense direcció ... Així
comença el nostre vol en globus.
Què
fan tres parelles d'amics a primeres hores del matí, sense esmorzar,
nervioses, tremolant d'emoció, ... davant d'un globus aerostàtic en
un camp de la Zona Volcànica d'Olot?
El
que fan és complir el somni d'un amic: poder volar junts amb globus
encara que ell no pugui veure els llocs que contemplem els altres.
Aquest
ha estat el nostre regal de compleix-dècades per al major del grup.
Hem
aparcat la meva furgoneta a la vora d'un camp de rostolls de blat. Un
caminet ens condueix fins a aquest gegant grandiós que descansa
desmaiat a terra: un globus aerostàtic, en ell volarem.
Després
de les explicacions oportunes, el pilot i els seus ajudants ens
demanen col · laboració per posar en marxa la nostra aventura.
L'inflat resulta espectacular. Presenciar com aquest immens globus de més de 5.000 metres cúbics de volum comença a prendre forma a terra gràcies a un potent ventilador, és un moment únic i prepara per al que serà una autèntica aventura.
El
pilot comença a fer funcionar els cremadors i l'efecte d'ells
provoca l'aixecament del globus davant la nostra cara de nens
sorpresos. Amb el aeròstat llest per volar, entrem a la cistella.
Pugem
amb cert tremolor de cames, però amb moltes ganes d'enlairar. El
cremador rugeix amb força. Suau i lleuger, el globus puja.
Estem
tensos esperant no sé el què, algun moviment, algun soroll ...
Però
el pilot ens informa que podem començar a gaudir del vol perquè no
tindrem ni sorolls ni moviments, com és normal en aquests vols,
aquests no van a arribar.
És
la primera vegada per als sis, però els altres s'obliden que estan
en l'aire i es posen a fer fotos. Agafo la mà de Fernando, el meu
amic invident, i no tinc por.
Pugem
i pugem. El silenci ho embarga tot i els temors de patir un sobtat
atac de vertigen desapareixen.
La
direcció del vol la marca l'aire i no és possible tornar al punt
d'enlairament. El fet de no anar contra el vent proporciona una
sensació de tranquil · litat que si tanquem els ulls, difícilment
podríem saber que estem volant. Aquesta és la sensació de Fernando
i també la meva.
A
partir d'ara seré jo qui li expliqui les vistes que estem gaudint,
ell les veurà amb els meus ulls.
Als
nostres peus centenars d'hectàrees de cereals, al fons els Pirineus,
allà el poble medieval de Santa Pau on hem pernoctat, després el
volcà de Santa Margarida, les graderas del volcà Croscat ... El que
més crida l'atenció són els trossos i trossos de camps de
diferents verds, ocres i marrons que s'entrellacen com una tela de
patchwork. Les ovelles i les vaques són bastonets petits, quiets i
de color blanc.
La
sensació de plaer i tranquil · litat és total, mentre els minuts
passen sense adonar-nos.
«Ara
prendrem una copa de cava i un tros de coca de llardons», ens
anuncia el pilot. I brindem per aquest nou regal que ens dóna la
vida.
El
dia té una temperatura agradable i la tènue boira del matí
s'accentua quan arribem als 1.300 metres sobre el nivell del mar.
Aquí, lliure de sorolls, sense aire a la cara i en silenci absolut, tenim la sensació d'haver envaït terra sagrada.
Aquest
silenci es trenca amb els comentaris a la informació que ens dóna
el pilot sobre els llocs que estem sobrevolant .... i apareix a la
llunyania una taca d'aigua en forma de vuit, el Llac de Banyoles.
Ens
acostem ..., ens vam apropar ...
El
meu amic em diu que sent la sensació de flotar, que sent que està
viatjant sense rumb, que va cap on el porta el vent ...
"¡¡Doblin
els genolls i agafin la corda que hem d' aterrar!!" - Crida el
pilot.
El
cremador deixa de vomitar foc i el globus, com a nen obedient,
descendeix a terra fins situar-nos prop d'uns camps de blat.
Quan
gairebé freguem les espigues, tornem a sentir sobre els nostres caps
la calor del raig de propà i la brisa ens impulsa cap a un camp de
rostolls.
La
cistella ens sacseja un parell de vegades, s'arrossega per terra i
per fi s'atura. Hi ha un detall a l'aterrar: la cistella queda
estirada i nosaltres tots a terra. ¡¡Tota una aventura!!
Després,
rialles, veus, agraïments, comentaris, tornada al lloc de partida i
un suculent menjar de pagès amb productes de la zona.
Des de la tranquil.litat que dóna el saber que aquell dia tot va acabar bé, puc dir-vos que vàrem viure una experiència fascinant que no dubto repetiré una altra vegada si tinc ocasió.
El record dels bells paisatges que contemplem des d'allà dalt tornen a la ment com una cosa que, per extraordinaria i breu, sembla que no hagués passat realment. Però tenim el testimoni de les fotos, el diploma de vol i el millor, els comentaris feliços del nostre amic Fernando.
5 comentaris:
Gràcies per aquest viatge tan bonic.
Petons.
M'agrada llegir aquesta història una vegada més, les imatges precioses com sempre. B7s
Elvireta, qué pasada esta excursión en globo! Molts petons desde tu amiga de Roma!!!
Una experiencia para probar aunque sea una sola vez en la vida. B7s
Gracias, amigos. No había visto vuestros comentarios.
Publica un comentari a l'entrada