DOS DÍES A CAPADÒCIA

Capadòcia significa "la terra dels cavalls bells", així resa en un fullet turístic d'aquesta regió històrica d'Anatòlia Central. Aquest lloc està situat entre tres ciutats, Nevsehir, Avanos i Urgup, formant un triangle que cadascun dels seus costats mesura uns 20 km.

Fa molts milers d'anys la lava dels volcans va cobrir tota la regió de toba (una roca porosa feta de cendres i petites pedres perforades) i més tard de lava basàltica que en refredar es va convertir en una pedra molt dura. Així els volcans d'Anatòlia van transfomar les valls i els turons de la regió en un altiplà. 

Més tard, l'erosió causada pel vent i la pluja va formar aquest meravellós paisatge lunar: majestuosos valls d'agulles, cons retorçats i les famoses "xemeneies de les fades"

Aquestes "xemeneies de les fades" són unes formacions en què el capritx de la natura s'expressa amb un bloc de basalt en equilibri sobre la toba. Com a paraigües, protegeix el coll inferior de la pluja, però l'erosió continua més avall fins que finalment venç el pes superior i la xemeneia s'arruïna. Però al seu voltant centenars de noves xemeneies estan actualment en formació, assegurant que els Barrufets, com diria el meu nét, tinguin refugi durant uns quants milions d'anys més.

Després l'enginy humà va esculpir cases en aquestes roques, esglésies fetes a les coves i ciutats subterrànies al millor estil troglodita.

Capadòcia és sens dubte un lloc únic, màgic, estrany i suggerent, diferent a tot el que he vist fins ara.

Prenent com a base Nevsehir, que és la capital i la ciutat més gran, guiats per la nostra guia Betül, ens endinsem en un dels llocs on millor es pot apreciar aquest paisatge, la Vall de Goreme i el seu Museu a l'aire lliure.

Després de pagar les 15 TL d'entrada, comencem la visita.

Aquest espai obert alberga les típiques formacions geològiques de Capadòcia amb un gran nombre d'esglésies troglodites excavades en el seu interior. Són esglésies molt petites i els grups de turistes fem cua per visitar-les. Veiem les de Santa Bàrbara, la de la Poma i la de la Serp. Totes del segle XI, fosques, sense finestres, i aquesta falta de llum va ser el que ha fet que es conservés el color dels frescos i els protegís dels iconoclastes musulmans que van ocultar sota una capa de pintura les imatges de les més de 300 esglésies de la zona.

Quan anava per la quarta església se m'ha fet una mica repetitiu i m'he assegut a observar els contorns d'aquests gegants de pedra que són les "xemeneies de fades". És com jugar a endevinar les formes dels núvols: sembla un barret, ara una foca, més endavant un cavall …

Després hem visitat Pasabagi (a 5 minuts), que és la vall on es troben les "xemeneies de fades" a peu de carretera, molt properes, a tocar. Així que vam deixar el cotxe al voral i ens vam anar a explorar. Primer vam pujar a un turó per tenir una panoràmica del conjunt que realment impressiona. Després caminem fins passejar entre elles i poder apreciar les curioses formes. Algunes són realment grans i altres es pot accedir fins i tot a l'interior, però totes tenen un denominador comú: un tronc de toba ample i blanquinós coronat per una altra pedra acabada en punta d'un color més fosc.

La nostra ruta es dirigeix ​​a la vora del riu Vermell fins Avanos, coneguda per la fabricació d'objectes de ceràmica. En les seves botigues encara es pot veure els terrissaires que amb els mateixos torns de fa segles treballen el fang.

Tota la regió té una indústria artesanal feta a partir de productes propis, entre els quals hi ha la plata, la pell, la terrisseria i la llana. En viatges organitzats es programen visites a "fàbriques" de catifes, a "joieries" i botigues de "artesania en pell". En totes ofereixen els productes sempre precedits d'un te de poma fresquet.

Aquest sistema de compra amb regateig inclòs, que a mi no em sembla seriós, fa que resulti una mica aclaparador i penso que la majoria de productes es poden aconseguir en altres llocs.

El que si trobes al costat de la carretera és una filera de paradetes amb vilatans que per poques TL t'ofereixen collarets, mocadors, ceràmica o nines de drap vestides amb el vestit de festa de les camperoles. Per pocs diners tens un record entranyable i ajudes a l'economia d'aquestes persones que fan aquests objectes amb les mans.

Uchisar, ha estat una altra parada obligada. Contemplem una gran muntanya perforada que va ser un poblat troglodita d'època bizantina i turca. Avui està abandonat per deteriorament natural.

I una altra vegada la fila de botigues al revolt de la carretera que ens indica el millor lloc per parar i fer fotografies. Val la pena passar després d'elles i pujar pel turó, explorant altres llocs on ens porti la intuïció. Qualsevol recorregut val la pena.

A l'altre costat del turó veiem després la vall de Güvercinlik o dels coloms, que ens anuncia formacions en construcció, i per la carretera que el voreja, arribarem a la següent parada: la ciutat subterrània de Özkonak

De ciutats subterrànies ens diuen que hi ha unes 36 en total. Allà es refugiaven els primers habitants quan eren atacats. La vida sota terra podia transcórrer durant llargs mesos, ja que estaven equipades de tot el necessari per sobreviure: orificis de ventilació, graners i fins i tot estables per als animals.

A mi  em  semblen uns llocs claustrofòbics i humits i no vaig entrar. Ho sento!

Una de les activitats més atractives per assaborir la bellesa d'aquesta regió és contemplar-la des del cel en un globus aerostàtic. El seu clima és perfecte i cada matinada són molts els que s'enfilen en aquests globus per, entre rialles i nervis, gaudir d'una de les vistes més belles del món. Des de les altures, les singulars formacions rocoses semblen encara més extravagants, i els colors més intensos.

L'experiència de volar en globus ja l'havíem experimentat no fa gaire sobre la Zona Volcànica de la Garrotxa, a casa nostra, i aquest cop, a Capadòcia, el nostre pressupost no arriba als més de 150 euros que demanen per fer el vol ,

En un vol Pegassus des del petit aeroport de Nevsehir tornem a casa.

Les capritxoses formes de la Capadòcia viuran durant molts anys en la nostra retina a manera de son llargament buscat. Aquí la natura mana i el silenci es converteix en música.