RUMB A CAPADÒCIA

Seguint la nostra ruta per la regió turca d'Anatòlia Central sortim per la serra de Taure cap a Konya situada al centre d'aquesta àrida estepa. Al llarg d'aquesta ruta vam poder veure camps i camps d'opi, a Turquia està permès el seu cultiu.

Aquest dia nosaltres vem gaudir d'un menjar tradicional en una posada del segle XII transformada en restaurant.

Degustem Lahmacum, molt semblant a la pizza, fet amb carn picada, ceba, llimona, julivert i espècies sobre una massa finíssima de pa, tot enrotllat.

Després un estofat de xai barrejat amb albergínies, tomàquets, all i ceba, cuinat en una planxa, espècie de paella sense vora ni nanses.

Per a postres el típic Baclava, pastís de pasta de full farcit i xarop de mel.

Després de més de 400 km arribem a la ciutat de Konya. Aquesta ciutat és sense cap dubte la més austera de tota Turquia. Els seus habitants són musulmans, respectuosos amb la religió i molt conservadors. La majoria de dones encara es cobreixen de cap a cap amb els vels negres (charchaf) i en molts establiments difícilment es pot adquirir alcohol.

Aquesta ciutat es remunta a més de 4000 anys i és el bressol de les ordres de dervixos i  lloc  de peregrinació per a musulmans de tot el país.

Els dervixos són una espècie de místics musulmans (la mística àrab és coneguda com sufí) per les seves pràctiques inusuals, en concret una dansa sagrada.

Al segle XIII, quan la ciutat era la capital del sultanat de Rum, va acollir una important massa d'immigrants que fugien de la invasió mongola. Entre aquests nouvinguts hi havia la família de Celaleddin Rumi, d'origen afganès, un dels filòsofs-poetes místics més importants de tot el món, la seva influència continua fins als nostres dies.

S'anomena habitualment Mevlana Rumi. Mevlana significa etimològicament "Mestre dels mestres". Ell creia que "la música i la dansa representaven un mitjà per induir un estat estàtic d'amor universal i oferien una manera d'alliberar l'individu de l'ansietat i el dolor de la vida diària." ('Turquia. Guies visuals del País Aguilar.')

Així, després de la seva mort es va fundar l'Ordre Mevlevi, més coneguda com els dervixos dansaires, que es va expandir per tot l'imperi otomà i va arribar a ser una important influència des dels Balcans fins a Egipte.

La part principal dels seus rituals és el Sema, una dansa simbòlica que representa el viatge espiritual de l'home que a través de la raó i l'amor arriba a la perfecció amb Déu.

A poc a poc els dervixos passen d'un estat a l'altre. Quan giren simbolitzen l'ascensió cap a l'amor diví. Després tornen a l'estat de submissió, fan una reverència i detenen la dansa en sec.

Actualment s'ha fet d'aquesta dansa una atracció turística. S'ofereix contemplar-la en un escenari original (una Kervansaray del s. XIII) com a sortida opcional, degustant té de canyella, poma o clau i podent fumar a narguile (és un objecte que s'utilitza per fumar tabac especial de diferents sabors)

El preu d'aquest espectacle és de 25 euros.

La visita principal a la ciutat de Konya és el Museu Mevlâna i el Mausoleu. Aquest conjunt va ser construït per Sinan, un dels arquitectes otomans més famosos, i es calcula que rep més de dos milions de visitants per any.

L'interior conté la tomba d'importants dervixos, la del propi Mevlâna i fins i tot relíquies com pèls de la barba de Mahoma.

Vaig quedar impressionada per les llàgrimes de molts pelegrins musulmans que no podien ocultar les seves emocions al contemplar-les.

El que més em va agradar va ser la cúpula de rajoles turqueses que és una preciositat.

El Museu conté catifes, instruments de música sacra, poemes i manuscrits, vestimentes dels dervixos i altres elements relatius a la religió.

De nou en ruta visitem un caravanseray.

Caravanseray significa palau de caravanes. Era una mena de refugi defensiu i alberg per comerciants, pelegrins o soldats que feien la ruta de la seda i paraven a descansar. Allà tenien tots els serveis: mesquita, hamam, allotjament i menjar. El govern no els cobrava res per allotjar-los perquè volia assegurar-se que els comerciants arribessin bé al seu destí i així poder cobrar els impostos, que és d'on obtenia beneficis.

Aquests caravanserralls van ser construïts al llarg de les carreteres que van des Antalya - Konya - Kayseri a la terra dels turcmans passant per Erzurum i Tabriz i de la regió del Mar Negre a l'Iraq, a una distància una de l'altra de 30-40 km, un dia de camell.

El caravanseray de Sultanhani va ser el més important, el més gran i el més espectacular perquè es trobava enmig del no-res. Actualment està acorralat per les cases del poble el que dificulta la seva valoració original.

La primera impressió, des de l'exterior, és la seva robustesa i també la seguretat per a la tranquil · litat dels viatgers: torres molt altes, murs molt gruixuts i només dues portes d'entrada.

Necessitàvem airejar-nos una mica de tants quilòmetres en autocar i estirar les cames, així que vam recórrer totes les seves estances.

Passem a un immens pati interior amb una petita mesquita al centre i nombroses habitacions al seu voltant que eren dormitoris, cuines o sales per a ús divers (principalment, el comerç).

Ens va dir Betül que aquestes estades són en veritat iwans, clàssics distintius de l'art islàmic consistents en un espai delimitat per només tres parets, deixant el quart costat al descobert.

Més enllà del pati es troba l'immens magatzem.

Actualment gairebé tots els paquets de turisme que fan ruta per Turquia inclouen la visita. (L'horari d'obertura oficial és de 9.00 a 18.30; entrada gratuïta)

Per fi veiem el volcà Hasan que assenyala el límit amb Capadòcia.