Llegint un article d'una revista de
viatges em va cridar l'atenció la descripció que feia l'articulista
sobre un lloc de la superfície de la terra on no era necessari volar
per caminar sobre els núvols, es referia a Pamukkale, un dels llocs
amb més renom de Turquia i una de les seves imatges més familiars
en els fullets turístics.
Deia que contemplar les seves blanques
terrasses amb aigua de color turquesa, quan fa bon temps, era un
espectacle insòlit.
La meva expectació va en augment a
mesura que ens acostem a aquest lloc.
Després entens el perquè el seu nom
significa "castells de cotó".
Veus nombroses i blanques terrasses
d'aigua termal d'origen natural (travertins) que es disposen en
cascada sobre el vessant d'una muntanya. Des de lluny aquest paisatge
d'aspecte eteri sembla estar fet de guix o d'escuma petrificada o,
més aviat, com de porexpan.
Betül, la nostra guia, ens diu que
aquest bell escenari, en realitat es tracta d'una formació calcària
de 200 metres d'altura i 2,5 quilòmetres de longitud. La matèria
primera d'aquesta mena de "castells de cotó" està flotant
a l'aigua que raja de les fonts termals del lloc, rica en creta,
calcis i bicarbonats (de cada 250 litres, es sedimenten 500 grams de
mineral de creta que van incrementant la mida, dia a dia, d'aquest
escenari) Per a una informació més correcta busqueu a Sant Google i
mireu les fotos que poso per si voleu fer-vos una idea.
Vull transmetre la sort que hem tingut
de que la visita fos a la tarda perquè contemplar la posta de sol
sobre els travertins és un increïble espectacle visual, que t'omple
d'un munt d'emocions. Quan cau la llum del dia, Pamukkale comença a
tenyir-se de color rosa el que fa que aquest lloc s'assembli al cotó
de sucre.
Actualment està prohibit l'accés als
cotxes i alguns hotels que es van construir fa molts anys, van ser
demolits per recuperar la zona. Descalços pots caminar sobre les
piscines de travertí de la part més alta.
És en aquest lloc on va estar també
situada l'antiga ciutat romana de Hieràpolis.
Es va construir en el més alt de
Pamukkale per acollir tots els visitants que arribaven atrets per les
llegendes terapèutiques de les aigües termals. Va perdurar fins que
va ser destruïda per un terratrèmol el 1354.
Actualment només queden restes del
Teatre, els banys romans, el temple d'Apol · lo, les portes de la
ciutat i moltes tombes de la necròpolis que s'han convertit en part
del paisatge envoltades d'aquest "cotó blanc"
El recinte està obert tot el dia i
l'entrada costa 15 LT. (7.50 euros)
1 comentari:
Lugares increíbles pero ciertos, tus fotos los muestran geniales. B7s
Publica un comentari a l'entrada