diumenge, 2 de desembre de 2012

ENS ATUREM A EFESO


El costum que hem agafat en aquest viatge és començar el dia amb el toc primer a oració musulmana, és a dir, a l'alba;  després  prendre un dels esmorzars habituals acompanyats del bon cafè turc. I...  ¡a camí! D'aquesta manera podem veure més coses.
Una cosa que crida l'atenció a Turquia és l'admiració que tenen per Atatürk. Carrers, places, noms d'aeroports, estàtues en pobles i ciutats ... Atatürk (El pare dels turcs) va ser el primer president del país durant quinze anys i la seva imatge la veureu en bitllets i monedes quan canvieu euros per Liras Turks. D'altra banda, trobareu la bandera turca de fons vermell, amb la seva mitja lluna i estrella blanques, onejant en tots els llocs possibles que es pugui penjar.


De Izmir a Efes hi ha gairebé vuitanta quilòmetres. Hem arribat abans que els autocars plens de viatgers dels creuers que atraquen a Izmir, envaïssin aquest lloc.
Efes és la ciutat clàssica millor conservada a l'est de la Mediterrània, una de les zones arqueològiques més grans del món perquè té gran quantitat d'obres antigues en el seu lloc original.
L'època d'esplendor de la ciutat va ser amb els romans. Era un dels grans centres culturals i econòmics de l'Antic Occident. En aquesta època es van construir les més famoses edificacions, com el Temple d'Artemisa, considerat una de les set meravelles del món.


Passegem per la via sacra, avinguda comercial que desemboca al teatre i que s'il · luminava de nit amb torxes a manera de fanals. Al final la famosa biblioteca de Cels que va arribar a tenir 12.000 pergamins. La façana frontal deixa atònits als visitants.
Després el diminut temple d'Adrià, el prostíbul, les latrines, els relleus ... i l'impressionant gran teatre amb capacitat per 25.000 espectadors.


Hi ha coses molt curioses, per exemple-els alquerques-(jocs antics de taula) que els romans passejant van gravar en moltes pedres.
D'aquests graffitis hi ha diversos: un, a les escalinates de la biblioteca, mostra un canelobre hebreu de set braços, i l'altre, davant del gran teatre on Sant Pau va pronunciar el seu famós discurs anti-Artemisa, funciona com un jeroglífic que advertia a la marineria sobre com arribar fins al bordell més proper. No sé, no sé!


He sortit una mica agobiada de tanta pedra. I sempre penso el mateix quan estic davant de tantes riqueses arqueològiques: Cal posar molta imaginació per observar la grandesa d'aquells temps.


En la meva època d'estudiant d'Art hagués al · lucinat de veure tanta pedra antiga i ara em crida més l'atenció la gran quantitat de gats que deambulen sense espantar-se amb les tribus de turistes. Perdoneu la franquesa!
L'entrada costa 20 lliures turques (9.6 euros) i venen una guia (3 euros) que explica la història i explica cada edifici.


Necessito el descans que suposa l'hora de dinar.

Els plats que ens ofereixen en tots els restaurants de ruta són molt semblants: Moltes amanides de tomàquet, cogombres, pebrots verds farcits d'arròs, fulles de coriandre i l'amaniment d'una vinagreta d'oli d'oliva, suc de llimona, sal i un bon vinagre.
Després, "dolma" que és un full de parra farcida d'arròs, carn picada de vedella o de be, llavors de no sé què i espècies. De vegades l'acompanyen de llegums i una salsa que té gust de llimona. Y sempre la cistella de pa de dues o tres classes, molt bo.
(Però enyoro el meu pernilet ibèric)


Les postres són molt dolços, elaborats amb xarop de mel, encara que la majoria de les vegades mengem meló i síndria si ens l'ofereixen com a alternativa.
Avui farem nit al CH Pamukkale Thermal.

1 comentari:

moli ha dit...

Te gustan los gatitos, eh?
Cuantos sitios has recorrido. De mayor quiero ser como tu...jejeje. B7s