El
nostre vol de TAILWINDS aterra de matinada a les pistes de l'aeroport d'Atatürk . Ja som a l '"enorme,
històrica i descurada" ciutat d'ISTAMBUL, com ens la defineix
l'últim premi Nobel de literatura, Orhan Pamuk. Em va agradar molt
l'article publicat a El País d'una ruta per aquesta ciutat de la mà
de l'escriptor. Us deixo l'enllaç.
Després
de fer una llarga cua per aconseguir el visat d'entrada (15 euros) busquem un taxi que ens porta al centre de la ciutat, a uns
25 quilòmetres. Hi ha un autobús cada mitja hora des de 6h a 23 h; nosaltres haviem arribat més tard.
La nit és negra i amb prou feines es distingeix res, però puc veure cases modernes d'aspecte una mica descuidat,
el normal dels barris de creixement de les ciutats. El primer
apunt a la meva llibreta viatgera serà: "País dins d'un país".
Difícil d'entendre perquè "cada barri és com una ciutat "-paraules
del nostre guia-.
A
poc a poc la ciutat canvia i davant nostre apareixen les muralles de
Teodosi, anunciant l'entrada al nucli antic. Ja distingim
difuminadament els vaixells i transbordadors a les aigües i unes llums a la riba oposada, que ens diuen és l'asiàtica.
Istanbul
està situada entre dos mars, el mar de Màrmara i la mar Negra,
entre dos continents, Europa i Àsia, i entre dos móns, el
tradicional i el modern.
Per
allotjar-te a Istanbul has de triar entre Galata o Sultanahmet perquè
són les dues zones que més quantitat d'allotjaments tenen.
Sultanahmet
és la zona més tradicional, on hi ha la majoria de llocs històrics,
(avantatge que tot està més a prop; desavantatge que tot està més
concorregut, més car i menys vida nocturna).
Galata
és una zona més moderna, prop de la plaça Taksim, (avantatge, que
pots trobar bars, botigues de roba, menjar a baix preu, discoteques i
tot el que necessites, el desavantatge és aglomeració de gent i
molt soroll)
Nosaltres
vam optar per la tranquil · litat i la proximitat.
I
aviat arribem al nostre hotel, a Sultanahmet, amb la Mesquita Blava i
Santa Sofia prodigiosament il · luminades.
El
dia següent comença amb un esmorzar turc: formatges tendres, ous
remenats, tomàquets, olives i cogombres. Sucs de fruites (molt
dolents per al meu gust), melmelada, iogurts (molt bons) i els
famosos panets simit, tot acompanyat amb un bon te o cafè.
Un
incís respecte al cafè. El cafè turc es prepara de manera similar
a la malta, es bull el cafè molt mòlt amb l'aigua i en la tassa es
posa tot junt, així que arriba un moment en què a més de beure,
comences a empassar part del cafè. Amb la seva pòsit diuen es pot
llegir el futur, naturalment només aquells que saben fer-ho.
A les cafeteries i restaurants et pregunten: "Vol cafè turc? ¿Expresso? (Tipus
italià) nescafé? (Llarg americà) " Tu tries.
Des
de la finestra de l'hotel i mirant cap a la mesquita que tenim
davant, sentim les primeres pregàries dels almuecins. Al carrer
cridòria i moviment de gent.
Immediatament sortim al descobriment
d'aquesta increïble ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada