ISTANBUL DIA 1

Una ciutat que porta habitada més de 4.000 anys i que va ser capital de dos imperis molt poderosos, el Bizantí i el Otomà, ha de ser un veritable museu.

Poc queda d'aquells primers colons; avui Istanbul té el gust dels seus últims conqueridors, els turcs, amb algun toc grec adaptat a l'islam i amb els majestuosos minarets de la seva Mesquita Blava.

Els monuments històrics més importants es poden visitar en un parell de dies perquè hi ha poca distància dels uns als altres i si vas caminant és fàcil trobar-se amb un mercat, una medrese (escola alcorànica), una petita mesquita o moltes escenes de carrer que criden l'atenció. Nosaltres vam estar tres dies.

La nostra ruta comença a Sultanahmet visitant el Mercat Egipci o Basar de les Espècies, un dels llocs que amb més afecte recordaré sempre perquè em va agradar barrejar-me amb els habitants de la ciutat i submergir-me de ple en una cultura diferent.

És el paradís per als amants de la fotografia pels milers de colors diferents que pots trobar, per als amants de les olors per les seves pocions, elixirs, locions, espècies; per als amants dels sabors pels seus tes, cafès, olis, dolços artesanals, fruits secs ....  Podeu fer broma, xerrar, degustar qualsevol dolç típic, però no us oblideu de regatejar.

L'ambient que hi ha al voltant és molt bulliciós i pots trobar imatges molt exòtiques.

Més tard, després d'esquivar tota mena de venedors ambulants, arribem al Palau Topkapi un recomanat a les guies turístiques i que s'ha de recórrer sense pressa per gaudir-ne.

El meu consell és que cal seleccionar què veure perquè si no la visita es fa llarga. L'entrada costa 6 euros, diuen que per visitar tot, però això no és cert perquè després cal tornar a pagar altres 6 euros si vols entrar a l' harem.

Em va impressionar pensar que un cop des d'aquest palau es governava tot el món conegut i que va ser un lloc de bogeries, extravagàncies, recepcions grandioses i d'intrigues dignes d'Indiana Jones.

Segur que per als amants dels museus és un lloc al · lucinant, però en el meu cas es va fer una mica pesat. El millor: les magnífiques vistes sobre el Bòsfor des de la terrassa de marbre.

Després d'un àpat lleuger seguim el nostre camí per visitar la Mesquita Blava, que amb els seus sis minarets la converteixen en la més elegant de la ciutat. Magnífica, supèrbia, imponent, és com si desafiés al món.

Per entrar, igual que en la resta de les mesquites, heu de portar roba apropiada i treure-vos les sabates abans d'entrar. Les dones, les espatlles i els cabells tapats. 

A l'entrada us deixaran tot el que necessiteu si no ho porteu.

En creuar la porta el primer que em va cridar l'atenció és la gran catifa que cobreix tot el seu espai. La seva neteja és exhaustiva perquè un encarregat la neteja una vegada i una altra. Després la vista  va ràpida fins al sostre, cap a la cúpula central. I, finalment, notes una suau tonalitat blava. Dos-cents seixanta finestrals col · locats en cinc nivells permeten una filtració de llum que es reflecteix en els més de vint mil rajoles de color blau. Impressionant!

Us recordo que els homes resen davant mentre que les dones ho fan en zones posteriors per no distreure'ls per la posició en què es resa.

La crida a l'oració sempre és en àrab i és normal que els turcs no entenguin res del que diuen perquè pocs d'ells parlen aquesta llengua. Ara mateix només un 15% dels turcs són musulmans practicants i en les mesquites es veu sobretot gent gran.

Davant d'aquesta mesquita està el seu rival en bellesa, Santa Sofia, la visita la deixarem per demà.

A l'esplanada de davant hi ha un parc amb bancs i val la pena seure una estona i admirar dues edificacions, respirar profundament i sentir-te afortunada per ser aquí.

Prop d'aquestes mesquites es troba el Hipòdrom, una plaça enjardinada famosa per les seves antigues carreres de cavalls i que avui serveix de punt de trobada les nits de Ramadà. En aquest lloc es conserva l'Obelisc de Teodosi, la Columna Serpentina, la Font de l'Emperador i l'Obelisc de Pedra.

Acabem el dia al Gran Basar que és un dels majors atractius d'aquesta ciutat per als viatgers àvids de compres. (No és el meu cas)

No visitar-lo és com viatjar a Marràqueix i no recórrer el seu mercat.

Les  més de 3.600 parades de colors són un passeig que us portarà tot el temps que vulgueu dedicar. Centenars de venedors esperen amb ànsia negociadora i és fàcil perdre's en aquest impressionant mercat cobert. Així que tornes a caminar per passadissos que ja has caminat i mai arribes a on vols arribar. És igual perquè aquest lloc és com una fantàstica caixa de Pandora.

¡Demà tornarem. !