dijous, 18 de febrer del 2010

I les postes de sol aquí són més tranquil.les





També puc veure pondre's el sol ... de tant en tant i de manera tranquil.la a les vinyes. Bé, a les vinyes, no, des de la terrassa de la casa de Los Giles o des de la finestra de la meva habitació. I sempre sola.
Avui el cel ha agafat tonalitats liloses, és una posta de sol suau, serena, lenta ..., com la vida que portem aquí, on el pas del temps no gira entorn al rellotge sinó al ritme de les feines del camp i el temps atmosfèric.
El meu secret per no avorrir-me en un lloc tan solitari i apartat de la civilització com aquest, és escollir una activitat manual o intel.lectual que tingui sentit.
Escric, llegeixo, faig conserves, preparo rutes de viatges que potser no faré mai, cuino, navego per internet ...
Sempre em dic que haig de fer una activitat desitjable, però que sigui al mateix temps realista.
És fàcil. És tota activitat que porti a: control ("soc capaç de fer-la"), gaudir ("em sento bé mentre la faig"), concentració ("no em distrec mentre la faig"), i motivació ("sento ganes de seguir fent-la").
Res més que això.
Miro les teules de les cases, tenen més de cent anys i què boniques són ! totes iguals, totes diferents.


2 comentaris:

lespiell ha dit...

Llevar-se d'hora, veure un dels primers raigs de llum, sentir una lleugera brisa i començar l'activitat que hauràs triat (llegir, escriure, regar el jardí...). M'hi apunto :)

Jubileta inquieta ha dit...

Gràcies, Burg, tinc ganes de fer-te una abraçada.Escriu molt que m'encanten els teus posts.El dels corders, com dius tu, és genial.