Una casa harmònica

Això de ser trashumant i haver de posar tres cases en ordre és repetitiu, pesat i improductiu, és com la tortura de Sísif.

Després d'haver ofès al déu grec Zeus, Sísif va ser condemnat a empènyer una pedra enorme cap el cim d'una muntanya. Cada vegada que ho aconseguia, la pedra relliscava per la vessant i el pobre home havia de tornar a començar.

La majoria de dones de la meva generació podem fer el mateix: "El net s'embruta, el brut es neteja, una i altra vegada, dia rere dia ..."

Això, naturalment, suposant ens les arreglem per fer-ho cada dia, però jo no sóc d'aquestes ... Un dia vaig descobrir o potser ho vaig heretar de la meva mare , que l'ordre era un principi que havia d'explorar a poc a poc i no era una virtut xapada a l'antiga.

Tanca els ulls i imagina que estàs entrant per la porta de casa teva.

Com és la teva llar ideal?

Jo, personalment, puc conviure amb la pols, (encara que poso el límit quan gairebé puc escriure el meu nom a la prestatgeria de la meva col.lecció d'ampolles blanques), però el desordre em posa nerviosa. Per a mi és més important tenir tot ordenat que netejar-ho perquè passi la prova del cotó.

Així que em consideraré satisfeta si la casa pot estar ordenada en lloc d'estar a punt per sortir en una revista de decoració.

Hi ha quatre regles d'or que em serveixen:

1. Si l'agafes, torna'l al seu lloc
2. Si ho obres, tanca'l
3. Si el llences, el reculls
4. Si t'ho treus, penja'l

Però en tot això hi ha una segona qüestió: els que conviuen amb tu.

Per això hauríem de determinar el que cal fer, qui por fer-ho i quan. Un cop hem identificat els treballs de la casa i la ma d'obra disponible estarem creant una estratègia del camí diari cap a la millor harmonia.

Després hi ha la tercera qüestió: que tots complim. Estic pensant que hauria de posar cartellets amb les quatre regles per tota la casa. Ara em surt la vena de mestra de preescolar! ... Seria massa infantil i provocatiu ... i jo vull una llar amb harmonia.

La meva casa és la meva llar

És hora de treure la pols una altra vegada.

És hora de bressolar casa meva, amoixar totes les seves superfícies.

M'agrada pensar-hi com una mena d'acte amorós,

... l'oportunitat de palpar les coses amb les que convisc i les que vull.

Gunilla Norris

Sempre m'he pres aquestes paraules molt seriosament, sobretot en cóm entenc el treball que realitzo a la meva llar.

Les tasques rutinàires poden transformar-se, amb el cor disposat, en treballs agradables. Comencem per les paraules : que les "tasques" es converteixin en "ocupacions", que "els afers domèstics" es diguin "cura de la llar". Redefinir el nostre treball encanta subtil, però poderosament, el nostre subconscient.

I després de tot, tenir cura - de la meva persona, dels meus, de les meves cassoles i de la meva llar - és el que faig quan trec la pols, separo la bugada, preparo el menjar i canvio la terra dels gats ... considerar important les coses petites i fer molt de poc.

Tot això sense passar-se ni cansar-se.

Ara em venen al cap unes paraules que sempre em diu la meva amiga Maria Serrat quan parlem del tema :

"La casa ha de ser suficient neta per ser sana i suficient bruta per ser feliç, però a nosaltres el què ens agrada és fer la maleta i voltar"

Quina raó tens, Maria. Demà segueixo que haig de preparar el menjar.

Catalunya blanca del tot

Aquest hivern la neu ens persegueix. Primer va ser a Terol i ara també a Catalunya.

Elvireta a casa, prop de la xemeneia, abrigadeta, feliç veient caure els flocs darrera de la finestra.

En poc temps l'hort i el jardí s'han cobert de blanc, una estampa idílica, ¡què bonic!

És la sort d'estar jubilada i no haver de complir un horari fix. Però que no tothom ho està passant bé i això em dol molt.

Veig les notícies a la televisió i pel que diuen ja m'imagino el caos que s'ha format en una ciutat com Barcelona, la congestió de les autopistes, les retencions dels camions, les carreteres tallades, els trens que s'aturen , els cotxes que no poden circular, la gent que no arriba a casa ...

Internet que m'uneix al món, em transmet les últimes notícies d'aquest temporal, portada de tots els diaris :

"Cues de fins a 75 km a la frontera mentre 180.000 cases segueixen sense llum"

"La neu deixa sense classe a més de 164.000 alumnes a tot Catalunya"

"El conseller d'interior aconsella fer més cas de les alertes en un futur"

"Cóm ha viscut el temporal? deixi el seu testimoni en la web del periódico.

Per curiositat i temps he llegit els testimonis dels internautes.

És l'ampolla mig plena o mig buida. En aquest cas buida del tot, queixes, queixes, queixes ...

Entenc que hi ha gent que ho està passant malament, però, senyors, què ha de fer una ciutat com Barcelona? Estar preparada davant d'un fet quan és absolutament excepcional ?

No siguem tan criticons, que no vivim a Noruega. No passava una nevada així des de 1962. El dia que passa, paciència, i punt.

Hi ha diversos testimonis que es queixen de la falta d'informació, que no savien què estava passant; no ho savien? Dies abans van avisar per televisió, per ràdio, pels diaris ...

El que va passar ho vaig a dir jo : va caure a Barcelona la major nevada dels últims 40 anys.

Després hi ha la forma de protestar, hi ha gent que protesta per tot i no proposa res, espavilats egoistes que tot ho arreglen a "hòsties", i gent que culpa al veí. Gent que exigeix, però que no li exigexin. I són aquests els que abans que ningú culpen de tot als polítics, perquè és gratis, queda bé i dóna feina als periodistes.

Per què no té cura cadascú de la seva petita parcela i contribueix una mica, amb solidaritat, a que les coses funcionin una mica millor?

La meva felicitació al forner que no ens va deixar sense pa quan estàvem incomunicats a Terol.

La meva admiració al veí que ahir amb la pala treia la neu del carrer perquè no es gelara la vorera i no relliscara ningú.

Gràcies per aquest somriure que un matrimoni gran donava als voluntaris de protecció civil quan els donaven un entrepà al pavelló de Maçanet.

Meravellosos els cuiners de l'hospital de Can Ruti que ahir nit van preparar 1.000 plats més de l'habitual per atendre els presents.

Olé per les tres mestres de l'escola Virolai que van preparar pasta amb tomàquet per a tots els alumnes que van passar la nit a les classes perquè no funcionava el transport escolar.

Hi ha hagut tants i tants detalls ...

Un dia per oblidar per molts o millor, no. Un dia per aprendre dels errors de tots.