Amb vol Spanair directe de Barcelona arribem a l'aeroport de Arlanda (per anar al centre, autobusos línia Flygbussarna, amb sortida cada 10 minuts i trajecte d'uns 40 minuts) i directes al nostre hotel, el Scandic Sjofarts.
Hotel molt cèntric amb decoració funcional (tipus IKEA) i habitacions que simulen cabines de vaixell. És a la zona Södermalm, al costat de l'estació de metro de Slussen, tot molt proper el que permet anar a peu.És una ciutat còmoda i fàcil de recórrer caminant i la gent disposada sempre a ajudar-te, tots parlen anglès el que facilita una mica l'entesa.
En el meu quadern viatger portava escrit tussen takk (gràcies) i ha det bra (fins després) i agafat a la meva mà, el meu estimat professor d'anglès que, tot i portar 39 anys junts, no m'ha ensenyat mai res ... d'anglès, s'entén.
Vam decidir adaptar-nos a horaris i costums del lloc com sempre fem i amb un mini-entrepà de menjar aprofitar el dia bonic.
El primer que ens va cridar l'atenció és l' engalanat que estava tot. Tot anunciava amor i respirava aire nupcial: cartells, llums, vaixells i carpes a la vora dels embarcadors.La capital sueca es va omplir de romàntiques activitats populars per celebrar junts, amb tots els luxes el casament de Victòria de Suècia i Daniel Westling i va acollir des del passat 6 de juny, Dia Nacional de Suècia, el Festival de l'Amor
La princesa Victòria volia casar-se un 19 de juny, igual que ho van fer els seus pares 34 anys abans.
També em vaig fixar en els colors de les cases, són vermells, ocres, terrosos i només treu el cap el verd del coure d'algunes teulades.
Seguint els consells de la viatgera Martuska, creuem el pont Strömbron per arribar a l'embarcador on surten els vaixells que fan uns passejos turístics. Cal fixar-se en les banderes grogues.
El viatge va durar gairebé dues hores i val la pena perquè des del mar et fas una idea d'aquest arxipèlag. A l'esquerra d'on surten els vaixells turístics, es troba l'edifici del Gran Hotel, on es va allotjar tota la reialesa europea aquests dies.
La ciutat es troba sobre 14 illes comunicades entre si per uns 50 ponts. Estocolm viu sobre un llac, el Mälar, que té un metre més de nivell que el mar, el Bàltic.
Pugem al mirador Fjällgatan del barri Södermalm per fotografiar la ciutat.
A hores d'ara vaig aprendre que gatan significa carrer.
El cel va començar a cobrir-se i una capa de boira ens va impedir fer fotos clares.
Em va cridar l'atenció una estàtua d'unes mans dedicada a 150 voluntaris que van lluitar a la guerra civil espanyola.
Aquest barri té apartaments de lloguer (uns 1.000 euros), són cases molt senzilles i si et fixes a les finestres gairebé totes tenen posada una llum, com una il.lusió en les nits fosques.
En aquests mesos d'estiu es manté la llum com si fossin les 6 o 7 de la tarda, són les nits blanques. Això és bo perquè et permet passejar moltes hores, però la majoria de les botigues tanquen a les 5 de la tarda.
Si no voleu anar amb molts diners, esteu de sort, es pot pagar tot amb targeta de crèdit.
La tornada a l'hotel deambulant per un barri de botigues, al sud de Norrmalm, pel carrer del rei, Kunggatan, i per Regering. Són còpia de les avingudes comercials alemanas.Hi ha moltes galeries de botigues amb sostre baix i terra amb tub de calefacció.Passem pel barri senyorial per excel.lència, Östermalm, amb edificis antics, església de torres punxegudes. Només hi ha tres esglésies catòliques, totes les altres són luteranes.
Em vaig fixar que hi ha Zara, Tous ..., també Bar-Barcelona-Tapes i una penya del Barça. Allà vaig recordar molt del viatger Kubas.
Sopem en una pizzeria italiana (200 krs la parella) i va ser el nostre primer contacte amb el pa suec, em va encantar.
També amb la beguda: aigua pura i cristal, molt fresqueta i gratis en tots els restaurants.
