dimecres, 19 de gener de 2011

Berlín, l'urbanita incansable









Berlín ja no és la ciutat derruïda, plena de casa d'okupes i centre del moviment punk, com en els anys posteriors a la caiguda del mur, sinó un lloc de grans avingudes amb poc trànsit, que té cura amb cura els seus monuments i amb una població que estima la cultura i la diversió.

Vam decidir agafar un dels guies de "Viu Berlín", que tots els dies de l'any, a les 10 h, esperen en el punt de trobada de Potsdamer Platz enfront del Cafè Balzak.
Durant quatre hores (12 euros), la nostra guia particular ens va portar per aquest itinerari circular per tot el centre històric de Berlín.

Comencem el passeig en Postsdamer Platz símbol patent de la nova ciutat. Allà queden interessants vestigis del passat: uns fragments del Mur recorden que fins fa pocs això era terra de ningú. A la mateixa plaça hi ha un semàfor pentagonal rèplica del primer d'Europa de 1924. També un fragment d'un saló de la belle époque llueix darrere d'una paret de vidre a peu de carrer.
En el sòl una doble filera de llambordes semblant a una llarga serp, recorda el lloc on es va assentar el Mur.

Em va agradar el que va comentar la guia: "Berlín ha tancat les ferides, però li queden les cicatrius" I ho va dir mirant les llambordes del sòl.

D'allí al Martin-Gropius Bau ia la Topografia dels Terrors, aixecat sobre les cel de tortura de les SS
Passem a visitar l'únic edifici nazi que va quedar en peu. En el sòl una original foto gegant coberta amb un vidre recorda una manifestació.
Vam veure uns tubs gruixuts de color rosa a zona d'obres. Serveixen de drenatge per l'aigua del subsòl.
Creuant el carrer arribem al pàrquing més famós perquè en aquest mateix emplaçament hi havia el bunker de Hitler.

Ens va agradar el treball de memòria històrica que han fet els alemanys.
Tot l'han convertit en memorials perquè ningú oblidi el que ha passat i no es repeteixi la història.

Ens va impressionar el Memorial de l'Holocaustro, 2700 blocs de ciment aixecats en memòria dels jueus assassinats en la Segona Guerra Mundial.
Passem al Parlament dels 16 estats federals (Reichstag). No vam poder visitar la cúpula de vidre perquè hi havia amenaça de bomba.
Per la Porta de Brandenburger, que va ser molts anys la frontera més dura amb l'est i un dels grans símbols de la ciutat, vam anar cap a l'interior del DZ Bank dissenyat pel mateix arquitecte del Guguengein.
Vam veure l'Adlon, l'hotel més luxós de la ciutat i passegem per Unter den Linden fins Friedrichstrabe.
Passem a Gendarmenplatz. Allà l' església amb cúpula verda, l'única catòlica i, per fi, la Bebel Platz.
Allà es va dur a terme la crema de llibres per part dels nazis el 1933. Hi ha una placa a terra que diu: "Aquí on es cremen llibres s'acaba cremant éssers humans".

Creuant el carrer ens topem amb la Universitat Humboldt, on va estudiar Einstein i 29 premis Nobel.
Al costat una altra obra commemorativa: Neue Wache, una escultura d'una mare amb el seu fill en braços il luminada per una lluerna.
Enrere deixem també Alexander Platz, amb la torre de Televisió i els moderns edificis de l'estació de trens i centres comercials.

A hores d'ara del recorregut tenia els genolls destrossades perquè 4 hores caminant per la neu, són dures.
Creuem el pont cap a la Illa dels Museus i l'última parada va ser a Berliner Dom, la catedral de Berlín que té un aire a St Paul de Londres.

Després de tantes emocions mereixíem un descans i "demà serà un altre dia!"