El Camp de concentració de Sachsenhausen

Tota la nit va estar nevant i la ciutat de Berlín cada vegada estava més blanca.

Havíem decidit visitar el Camp de Concentració de Sachsenhausen i a les deu en punt estàvem davant del Cafè Balzac a Potsdamerplatz on es troben els guies de "Viu Berlín"

La imatge de l'entrada impressiona, absència de colors, només blanc, negre i gris. Això ajuda a entrar en situació.

Sabia que seria una visita dura: mig metre de neu, camins gelats, temperatures sota zero ... Però el pitjor, les explicacions que allà ens van donar.

A la porta de l'entrada, a la reixa, es llegeix "Arbeit marcht frei" (El treball us farà lliures)

De les més de 200.000 persones que van passar pel camp, al voltant de 50.000 van ser brutalment assassinades.

Tot el disseny arquitectònic del camp, que té planta triangular, estava pensat per a proporcionar a les SS el control absolut sobre els seus reclusos.

Només hi havia una torre de vigilància a la plaça del recompte i els famosos barracons estaven distribuïts en semicercle al voltant d'ella. Estava tot estructurat de tal manera que des de la torre es podia vigilar tot amb facilitat.

Els barracons de fusta ja no hi són i en el seu lloc hi ha un semicercle de ciment.

Seguim caminant sobre una capa de gel, sota una temperatura molt baixa i entre la incessant nevada.

Tenia por de relliscar, sentia que els meus ossos artròsics es ressentien, però vaig prometre no queixar-me pensant en la barbàrie que va passar la gent en aquest lloc.

Vam visitar el que queda a peu de la presó de la Gestapo on es realitzaven les tortures més cruels.

Al costat d'aquesta presó hi ha uns barracons reconstruïts. Tenien capacitat per a 250 persones, però, en realitat, convivien 400. Ens van explicar com era el dia a dia per a tots els reclusos: la seva alimentació, el treball que realitzaven, la neteja que havien de tenir ...

Entrem en un petit museu. Allà, entre moltes coses (com estris de l'època i els famosos vestits a ratlles), hi ha una foto molt gran on hi ha tots els presos en perfecte ordre i abrigats. Aquesta era una foto de propaganda per que les autoritats internacionals veiessin que els tenien ben cuidats.

Passem per l'estació Z amb la seva zona d'afusellaments excavada al terra per esmorteir el soroll dels trets.

Vam veure la fossa comuna on es van trobar tones de cendres. També els forns crematoris.

La visita no és agradable, però crec que aquests llocs cal visitar-los alguna vegada perquè formen part d'un testimoni històric.

No entraré en més detalls de les coses que allà ens van explicar perquè em produeix respecte escriure-les.

"Viu Berlín" realitza aquesta visita de forma gratuïta perquè consideren que aquesta és una part de la història que ha de ser accessible a tots. Quan acaba, si vols, tens l'oportunitat de donar la col.laboració que consideris apropiada.

Vaig passar les tres hores que dura la visita, tractant de comprendre l'incomprensible.

De tornada al centre, els carrers seguien acumulant neu i més neu, però tota la ciutat està preparada per a això.

Per fi, la nit ens va embolicar amb la seva foscor.