Penso en la quantitat de fotos que hem fet. Ara hi ha massa lluminositat. Potser les millors siguin les que fem més tard.
Els meus pensaments queden interromputs per un soroll estrany: és el aleteig d'ànecs que sacsegen les gotes d'aigua després de cada immersió a la recerca de menjar.
A pocs quilòmetres, a sobre dels penyals que emmarquen el pantà de Sau, Tavertet és ideal per acabar una jornada passejant tranquilament i gaudint del seu atractiu paisatge.
Són molts els urbanites que, desitjant relaxar-se i desconnectar una mica de tant asfalt, trien aquest racó del Collsacabra.
Es diu que es respira l'aire més pur de Catalunya, però sens dubte el més espectacular són els penya-segats que limiten amb la Vall del Ter.
En aquesta regió muntanyosa aquest poble ens espera enfilat sobre els turons que emmarquen el pantà de Sau.
La seva espectacular situació, en el promontori, és el primer que ens crida l'atenció.Després el paisatge dels voltants que li dóna un aire bucòlic t'acaba d'enganxar.
Està format per tres carrers de cases construïdes entre els segles XVII i XIX, la majoria ben restaurades mantenint l'aspecte tradicional, amb murs de pedra i llindes molt treballats.
Ens trobem amb l'església de Sant Cristòfol, ja documentada el 1070. Inicialment tenia una sola nau romànica, amb dos arcs torals de reforç i un absis decorat amb arcades cegues .
Entre els segles XII i XIII es va afegir una torre campanar, unida per un pont a la sagristia, i posteriorment una segona nau coberta amb voltes d'ogiva.
Tornem a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada