Si us agrada la bicicleta, penseu que hi ha més de 19.200 km de fietspaden (carril bici) que recorren els Països Baixos formant una xarxa que us portarà a un munt de llocs als quals no es pot arribar en cotxe.
Nosaltres vam decidir fer un segon circuit perquè ens va agradar molt l'anterior i vam pensar que era una forma més còmoda per a les nostres possibilitats.
Tenia il.lusió per assistir a una subhasta de flors a Aalsmeer, però els dissabtes i diumenges no les fan.
Aquesta subhasta va ser substituïda en el circuit per una visita a l'Haia (The Hague).
Vam tenir la mateixa guia i va ser una sort perquè és una persona molt entesa i contínuament dóna informació d'una manera molt amena, en castellà i en anglès.
La primera parada va ser a Delft, que està situada al llarg del llarg canal de Oude. Creuem per una sèrie de ponts empinats i fotografiem edificis molt antics i venerables fins arribar a la bonica plaça major. Tots els carrers estan plens de botigues que venen ceràmiques.
Quan les naus de la companyia neerlandesa de les Índies Orientals van portar porcellana xinesa, allà al segle XVII, els ceramistes de Delft es van afanyar a copiar. No va passar molt temps abans que totes les cases s'exhibissin rajoles pintades, gerres i gerros de tulipes en colors blaus i blancs. Visitem també una fàbrica d'aquestes porcellanes, la Royal Delft.
D'allí a Rotterdam per a una visita panoràmica a aquesta ciutat.
És l'única ciutat que va perdre el seu centre històric a causa del bombardeig a què la van sotmetre els nazis quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. No obstant això, l'han compensat animant als arquitectes a crear alguns dels edificis més atrevits i innovadors del món.
Em va encantar i em va recordar a Berlín per aquest atractiu internacional, barreja d'arts tradicionals i arquitectura ultramoderna que tant m'atrau.
Pujar a la galeria panoràmica de 100 metres a la part alta de la torre de Euromast o prendre l'ascensor de vidre que puja a la Space Tower queda com a assignatura pendent en el meu sarró de viatges.
Ens va encantar la pintoresca via aquàtica plena d'habitatges flotants, i el port (Europort) un dels complexos portuaris més grans del món que s'estén al llarg del Mass i del Rin
Tinc en el meu record la imatge del pont Erasmus, que és el pont penjant més gran del món i forma part del logotip de la ciutat. És obra del jove arquitecte Ben van Berkel i vaig estar molt de temps mirant els seus projectes a internet perquè em va semblar genial.
L'autocar va fer una altra parada al port davant del famós hotel New York on recollien a tots els emigrants que arribaven. A Rotterdam conviuen 178 nacionalitats, més que a la ciutat de New York.
A Rotterdam he de tornar.
Arribem enmig d'una pluja torrencial a la ciutat de l'Haia (Den Haag), capital política dels Països Baixos, escollida com a punt de trobada neutral pels líders de les set províncies que es van unir per formar el país el 1586.
És una elegant ciutat plena de palaus, edificis públics i museus. Vam donar una visita molt ràpida al Parlament, al Palau de la Pau i a les ambaixades.
Em va impressionar estar davant del famós edifici gris que alberga el Tribunal de Justícia dels criminals de guerra. La torrencial pluja ho va deslluir tot i no gaudim de la visita.
Aquest circuit acaba amb una visita a Madurodam, una ciutat en miniatura. És un muntatge que mostra a Holanda a vol d'ocell, tots els models són una imitació exacta de l'original.
És molt interessant si viatges amb nens perquè està molt ben muntat per a ells, però els nostres interessos no ens haguessin portat mai a aquest lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada