HEM TORNAT A CASA

Hem vist paisatges meravellosos i polígons industrials atrotinats. Hem caminat per camins agradables i camins pedregosos. Hem circulat per carreteres dolentíssimes i per autovies noves. Hem viscut moments bons i també menys bons. Hem menjat saborós i també hem dejunat. Hem dormit en llits durs i en llits boníssims, en albergs, en pensions, en hostals, en rurals i una nit en un parador ....

Dir-vos que és curiós com un raig de sol pot il · luminar un lloc en un micro segon, i com aquest micro segon es pot segellar a la credencial del teu pensament de per vida.

Hem descobert com viuen les persones que ens han envoltat i coincidim en què el més extraordinari són els diàlegs que hem tingut amb la gent, no s'ha d'oblidar que la major part de pelegrins són estrangers atrets per la màgia del camí. José Antonio en anglès, jo amb el llenguatge dels signes perquè la barrera de l'idioma no és impediment, l'amabilitat és un llenguatge universal.

L'any que ve toca començar el camí en un altre lloc, no sabem on, però el que sí sabem és que tornarem. Sempre que la nostra família i nosaltres mateixos ens trobem bé.

Tornarem perquè el Camí ens agrada ... i ens agrada per mil coses:

• Perquè ens sentim lliures ...
• Perquè ens encanta trobar-nos amb gent de països, idiomes i cultures diferents ...
• Perquè ens agrada conèixer pobles, paisatges, llocs ... poc a poc, a fons, caminant ...
• Perquè ens agrada sentir, viure i compartir la solidaritat ... regalar somriures ... que hens somriguin ... que ens parlin ... que ens diguin bon dia ... que ens vulguin ¡BON CAMÍ! ....
• Perquè respirem aire pur.
• Perquè ens sentim units a la terra i a la història.
• Perquè ens agrada viure amb poques coses.
• Perquè al camí el que compta no és el tenir sinó l'ésser. Allà no importa la teva casa, el teu cotxe, la teva ... sinó que el que importa són els teus peus, el teu cor, el teu cap, el teu somriure ... les teves paraules ... la teva capacitat de donar i de rebre ... Allà ets tu i només tu ... i ningú et pregunta pel que tens o deixes de tenir en la vida ordinària ...
• Perquè el Camí ens agrada també per la seva frescor, per la seva espontaneïtat i perquè en ell regna la improvisació ... 
• Perquè ens agrada per l'hospitalitat de les gent dels petits pobles per on es passa. I perquè ensenya a descobrir el valor d'un got d'aigua, d'una poma, d'una dutxa, d'una tireta ...
• Perquè ens fa bé, perquè ens omple d'energia i de força, perquè en ell perceps com el patiment físic purifica l'ànima i com la felicitat la fa créixer ...

Després de tantes raons, ¿com no hem de desitjar començar un de nou?