dissabte, 12 de novembre del 2011

PRIMER DIA A BRUSSEL.LES





El nostre costum és sempre el mateix: reservar allotjament cèntric o prop de nus de comunicacions. L'hotel Bedford va ser una bona elecció.

Si vosaltres, viatgers, espereu enamorar-vos d'aquesta capital a primera vista quedareu decebuts. El trobar-ne té com a recompensa conèixer la ciutat més a fons.

Es tracta d'una de les ciutats més internacionals i al mateix temps menys globalitzades del món. No hi ha ni un sol Burger King ni un Starbucks.
Vàrem pensar que el millor era començar per una visita panoràmica en un Bus turístic per tenir una idea global de la ciutat.

El Bus té 18 parades i et permet agafar apunts perquè les explicacions són clares a través dels auriculars i d'un mapa detallat.
Ens decantem per la parada 7 que deixa en l'Atomium perquè està a dos quilòmetres i mig del centre.
L' Atomium és el símbol de l'era espacial i de Brussel·les
És una estranya escultura d'acer inoxidable de 102m d'alçada que representa una molècula de ferro augmentada 165.000 milions de vegades. Es pot accedir a les nou boles per escales mecàniques. Hi ha una magnífica vista i un modern restaurant a la bola més alta i també es pot accedir en un ràpid ascensor.
La parada 15 va ser l'altra que vàrem triar ja que és a la part oposada i més allunyada del centre. Volíem veure l'edifici del Parlament Europeu.
Era el 19 de juliol i estava plovent, no era una pluja contínua però prou per calar-te fins als ossos si t'agafa sense paraigua. Diuen que només plou 2 vegades l'any. La pena és que un cop dura 6 mesos i l'altra 5 mesos.(Aconsellable anar preparat).

Al vespre vam decidir buscar un lloc per prendre una cervesa mentre esperàvem l'hora del sopar. El nostre objectiu era el "Delírium Trèmens". Aquest és un bar en el mateix centre de la ciutat. Però es troba una mica amagat en un carreró al mig dels restaurants turístics. Aquest local es troba en totes les guies aventureres perquè ostenta el rècord de nombre de cerveses a la carta.
Arribar al carreró pot ser una aventura en si perquè estranys personatges a la porta dels restaurants intentaran endevinar la teva nacionalitat i insistir perquè entris a menjar. Una mena de gran basar gastronòmic.
Vam beure la nostra cervesa sortim a fotografiar la Jeanneke Pis, versió femenina del nen pixaner i es troba davant del bar en qüestió.
Sopem en un dels restaurants típics per a turistes de la famosa Rue des Bouchers. Provem una de les delícies del menjar belga, "moules avec frites".

SEGON DIA, EL COR DE BRUSSEL.LES




De tant en tant la sort ens pica un ull i surt un matí assolellat perquè puguem fer lluminoses fotos.
El cor de Brussel·les batega a la plaça principal, la Gran Place, allà ens dirigim.
Va resultar tan bonic veure reflectir el sol a les daurades façanes gòtiques, renaixentistes i barroques que s'agrupen entorn a aquesta preciosa plaça, que no ens haguéssim mogut d'allà.
En el fulletó que ens van donar a l'oficina de turisme que està a la mateixa plaça, posa que Brussel·les és un Fòrum de cultures permanent.
La Grand Place, amb l'Ajuntament gòtic del segle XV i envoltat de cases amb pintorescos daurats que van ser construïdes per confraries de comerciants, està considerada una deles més sumptuoses d'Europa.
Rondem pels seus carrers pels voltants d'aquest centre històric i vam veure tradicionals cafès de fusta, precioses galeries comercials envidrades i un dels llocs emblemàtics de la ciutat: l'interior de la Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula, famosa per les seves vidrieres.
Durant el recorregut pel centre vam veure les façanes pintades amb temes de còmic, (Tintín, Spirou, Lucky Luke, Els Barrufets), algunes de grans dimensions que em varen enamorar pels seus colors.
En una cantonada un munt de turistes s'amuntegaven davant d'una petita estàtua per fer-se fotografies, era el Manneken-Pis, un descarat angelot que és un dels símbols divertits de la ciutat. El 1985 les feministes van exigir una versió femenina d'aquest angelot i van encarregar una Jeanneke-Pis.
Arribem per fi a les galeries cobertes més famoses de la ciutat: "Saint-Hubert", també conegudes com Galerie du Roi, de la Reine i du Prince. Van ser construïdes el 1846 i servien per practicar el shopping als acabalats mercaders de l'època sense l'aclaparament de les inclemències del temps. Actualment acull botigues de dissenys d'alta volada.
Tenen una decoració neoclàssica i la primera i segona planta presenta una decoració a base d'escultures clàssiques. La volta és una gran vidriera a una alçada de 8 metres que dota les botigues de llum natural.
Mentre dinàvem a Arcadi Bistro el cambrer ens va avisar que passava el príncep hereu amb uns amics. De forma natural va passar davant nostre i vam poder fer-li una fotografia com fan els paparazzi de les revistes del cor.
Acabem el dia a la Grand Place espectacularment il·luminada per la nit. El passeig romàntic al vespre va quedar truncat per un torrencial aiguat que ens va fer anar ràpids a l'hotel.

TERCER DIA, FESTA NACIONAL A BÊLGICA


Diuen les guies que Brussel·les és capital gastronòmica europea i jo pensava que era per l'exquisidesa del seu menjar. Es cert que es veuen restaurants amb suculents plats de menjar i molt bé decorats, però hi ha un altre fet. En apropar-nos als carrerons al voltant de la Grand Place cal observar el seu nom. Traduïts els seus noms al castellà podreu veure: carrer del Arengada, carrer del Julivert, carrer del Mercat de Pollastres, carrer dels Naps, carrer del Formatge.
Però a mi el que em va enamorar va ser la xocolata, aquesta embriagadora fusió d'aromes càlids i dolços que surt de les diferents especialitats i resulta irresistible.
Hi ha botigues selectes a cada cantonada que et tempten en nombroses ocasions. I aquesta temptació persegueix els viatgers fins a l'últim moment: l'aeroport de Brussel·les és el punt de venda de xocolata més gran del món nosaltres

BRUIXES CONTRA GANT, GANT CONTRA BRUIXES




Aquest és un debat que no té sentit perquè pots combinar el mateix dia la visita a les dues ciutats.
Distància entre Brussel·les i Gant, 40 minuts amb tren. De Gant a Bruges, 25minuts i, de Bruges a Brussel·les, 1 hora amb tren. (Ràpid i còmode).
Les dues ciutats són belles, fan olor de conte, saben de xocolata, es contemplen boniques ... amb raó són tan visitades.
Un passeig per Gant et dóna idea del seu gloriós passat perquè és un aparador de la riquesa medieval flamenca.
Estava en festes, en Gents Feesten, el major festival de carrer del continent, i casetes, cables, xiringuitos, taulats, cadires, escenaris ... tapaven la majoria dels monuments, això es va notar en les fotos.
Visitem el casc antic, ens creuem amb moltes bicicletes, ens parem en algun dels nombrosos ponts, ens quedem embadalits amb les façanes dels edificis del Moll de les Herbes i del Blat, vam veure la Plaça de Sant Bavó, la Catedral, vam fer moltes fotografies des del pont de Sant Miquel, comprem mostassa artesanal a la coqueta botiga de Tierenteyn ...
En dues hores es pot recórrer i veure els llocs que et proposa el fullet turístic.
Crida molt l'atenció que en plena ciutat hi hagi un Castell de grans dimensions, el dels Comtes de Flandes.
Gant és una ciutat que sembla un escenari medieval, però és una ciutat viva plena de restaurants, bars i molta vida nocturna. Més de la quarta part de la seva població són estudiants, per això és plena de concerts alternatius, pubs plens, mercats a l'aire lliure i llocs on menjar barat.
Havia llegit que Bruges venia de Brug que significa "pont" i que aquesta ciutat té com a nom el plural d'aquest mot causa de la gran quantitat de ponts que hi existeixen. Però jo pensava en les bruixes que només anomenar ja evoquen un ambient màgic i ple d'encanteris.
L'anomenen també la "Venècia del Nord" per la immensa quantitat de canals que la travessen i, al costat de París, Venècia i Praga, és considerada una de les ciutats més romàntiques d'Europa.
El meu amb Bruges va ser un amor a primera vista, un amor precís directe al cor.
Visitar-és un viatge al passat, un conte de fades fet a mida. Sens dubte, es tracta d'una de les ciutats més turístiques d'Europa, coneguda per la seva arquitectura medieval.
No em vull posar de color rosa-pastís, però passejant pels seus carrers és difícil escapar al embruix sentimental que tenen.
Va ser un luxe menjar en una de les terrasses de la Grote Mark (plaça Major)tenint com a escenari aquestes façanes acolorides com a teló de fons i els carruatges amb turistes circulant pausadament. Aquesta plaça és l'epicentre de les visites i és realment superba.
Des d'allà es poden seguir els itineraris proposats pels fullets, tot està prop,però recomano deixar-se portar només per la intuïció.
Aixecar el cap per admirar alguna torre, arribaràs a placetes de noms molt rars que no val la pena tractar de memoritzar, fotografies palaus, cases nobiliàries i moltes cases senzilles amb finestres de cortines blanques. Veuràs cignes que miren orgullosos des dels canals, recorreràs carrerons de llambordes, et pararàs en xocolateries, et detindran en qualsevol pont i respiraràs ... ja t'ha conquistat Bruges.
Em va agradar molt l'Ajuntament, en aquest cas exponent del gòtic, és molt cridaner per la seva façana i pel seu interior.
Vaig dir "guauuuu" en entrar a la plaça Burg per la seva majestuositat.
Ens vam fer la típica fotografia romàntica a la vora del Llac de l'Amor on un home, encantat per Cupido, va ser capaç de moure el curs del riu per enterrar la seva estimada i jurar així amor etern.
Busquem el Convent de les beguines, un Beateri on dones sense vots canònics portaven vides gairebé monàstiques i de retir. És un lloc on es passeja en silenci per no pertorbar la seva pau.
Vam donar també un passeig en una de les barques que fan el mateix recorregut pels diferents canals sortint de llocs diferents. (6.90 euros per persona) Durant el passeig el barquer dóna explicacions i ofereix paraigua si la pluja apareix de sobte. És recomanable.
La visita em va saber a poc.
Vaig desitjar tornar aviat, potser en una època diferent, sense tant turista; a l'hivern, de mercats nadalencs, llums de colors a les façanes i mantes en les cadires dels bars per resguardar del fred.
Bruges contra Gant, Gant contra Bruges .... la meva aposta serà sempre per Bruges.