Línea A de metro baixant a Flaminio ens endinsem en un dels barris preferits per anar a passejar o de botigues: el Trident.
Comencem en la Piazza del Popolo, preciosa, és el punt de connexió de tres carrers, d'aquí el nom de Trident. Via di Ripetta, la més elegant; via del Corso la de les compres a bon preu i via del Babuino la dels pintors.
Nosaltres baixem per via del Corso, que baixa en línia recta fins piazza Venezia i mesura 1.500 metres. No enumerem les esglésies que veiem perquè es poden trobar en el mapa o en una guia i el cap és un còctel de noms i no recordes cap.
Atenció a l'arribar a via Condotti... canviem de direcció, i des d'allà es pot apreciar la piazza di Spagna en tot el seu esplendor. En aquesta via es troben les botigues de marques més cares i cal fer una ullada als aparadors, només per curiositat. En aquest carrer també hi ha el cafè Greco, un dels cafès amb més història de la ciutat.
Per fi arribem a una de les places que més criden l'atenció, sempre plena de turistes i romans. L'escalinata condueix a Trinita dei Monti i a la primavera tota l'escalinata es cobreix de azalees.
Quan ja havia pujat totes les escales, vaig saber que hi ha un ascensor des de l'estació de metro Spagna.
A la part alta ens esperen pintors amb aquarel.les de recons de la ciutat i que intenten vendre-les als turistes. M'agrada parlar amb ells i sempre és el mateix, aquestes còpies les fan per poder menjar i l'estil que els agrada o pinten, no ven.
Baixant trobem la Fontana de Trevi que apareix com una mola entre carrers estrets. És un dels monuments més coneguts, sempre ple de gent. Cal fer-se la foto i llençar la moneda per poder tornar, com mana la tradició. 
A piazza Colonna, un descans, ens encanta un “martini bianco "al migdia i és un luxe prendre’l en un café davant del Temple de Trajà.
Després, per carrers estrets plens de cafés y trattorias, arribem a piazza de la Rotonda, on s'emplaça el Panteó, que és una de les meravelles arquitectòniques de Roma.
Ens va agradar moltíssim. És de forma circular amb un orifici zenital com a única entrada de llum, i allà hi ha enterrat el gran pintor Rafael.
Per fi a piazza Navona on sempre regna la animació i és tot un espectacle de carrer: caricaturistes, pintors i músics de carrer i molts curiosos. Si jo sento debilitat per la pintura, Joseph la sent pels músics perquè pensa sempre en els nostres fills, guitarra en mà.
Aquesta plaça la portaré sempre en el meu cor. De forma allargada amb un obelisc i tres famoses fonts barroques, és tota peatonal.
Les cases amb balcons plens de flors m'han enamorat.
La tarda s'acosta i donem un passeig fins a la vora del riu, volem fotografiar els ponts, des de Sant Angelo fins pont Sisto per entrar a Campo Fiori i veure el mercat que està tot el dia obert.
Ha estat un dia complet, només ha faltat prendre un gelat "tartufo" del Cafè Tre Scalini a piazza Narvona.
A prop de l'hotel, via Gaeta, sopem menú turístic, a "La Famiglia", perquè avui encara no hem pres res sòlid.
Vaig tirar la moneda i ... vaig tornar. Després de cinquanta anys, però ... vaig tornar.
