dimecres, 25 de novembre del 2009

ROMA, UN MUSEU A L' AIRE LLIURE

Vaig tirar la moneda i ... vaig tornar. Després de cinquanta anys, però ... vaig tornar.
Llavors anàvem a Roma per admirar les magnífiques ruïnes que havíem estudiat en els llibres i per agenollar-nos davant el Papa. Viatjàvem vestits de diumenge i deixàvem a casa les sabates còmodes i usades.
Ara, en un vol de baix cost, pots anar només a menjar, de compres o a prendre un espresso a la piazza Navona i tornar a centenars de quilòmetres de distància el mateix dia.
La ciutat és fotogènica; enumerar els monuments romans és com consultar una col.lecció de postals ja que els llibres, el cinema o la publicitat han fet d'ells llocs familiars, El mapa que donen a tots els hotels i tots els turistes porten, té dibuixats els llocs a visitar i els carrers ben assenyalades on passejar. És útil.

ROMA, GRAN, GRAN, GRAN.

L'avantatge d'aterrar a Ciampino és que és un aereoport petit i tot ho trobes ràpid; hi ha autobús al centre, fins a l'estació Termini (4 € i 7.99 € si treus anada i tornada), hi ha un horari establert i el trajecte dura uns 40 minuts.
L'estació Termini és el centre dels transports urbans, moltes línies d'autobusos inicien el seu recorregut, a més és el punt d'encreuament de les dues úniques línies de metro.
Els hotels en aquesta zona són més econòmics. Nosaltres ens allotgem al "Domus Aurea" de la cadena Eurostar perquè seguim el consell d'uns amics, i ens ha agradat.
La primera impressió en arribar a Termini és que tot és molt gran i una mica descuidat.
Dins de l'estació hi ha un petit centre comercial, hi trobareu una mica de tot, el supermarket Conad està obert fins a mitja nit .
Un encert menjar a la trattoria "Dona Gemma Alla Lupa" (via Marghera, 39, prop de l'estació, 15 € menú fix). Hem menjat un plat típicament romà: "Bucatini all’amatriciana", bucatini són els macarrons gruixuts i la salsa boníssima (tomàquet cru amb cansalada, amanit amb peperoni una mica picant i empolvorat amb formatge pecorino).
Amb un calçat còmode, càmera i plànol vam començar la nostra aventura per les vies romanes.
Hem recorregut el carrer Cavour fins a Santa Maria Maggiore, una de les quatre basíliques majors (atenció als mosaics).
Caminant anem fins a la piazza de Vittorio Emanuele II, on se celebra un concert per la pau. Després a la piazza de la República i Santa Maria degli Angeli.
És novembre i abans de les cinc de la tarda es fa de nit. De tornada a l'hotel comprem fruita per sopar a l'habitació.
No us fieu de l'aspecte provincià dels carrers, on l'herba creix entre les llambordes, ni de l'ensopiment que sembla que tenen aquestes. Fixeu-vos en el trànsit. Com en la pel.lícula "Vuit i mig" de Fellini, sentim un concert ininterromput de xiulets sota la mirada dels marbres antics, són les motos, cotxes i autobusos: el trànsit és d' al∙lucinacions i creuar pels passos zebra tota una aventura.
Els romans són amables i atents quan els consultes, però quan estan al volant no semblen els mateixos.

LA ROMA ANTIGA

Des de Termini, caminant per via Cavour, arribem a les 9 en punt (hora d'obertura), a les taquilles del Coliseo (entrada 9 euros i serveix també per Fòrum i Palatí).
Aquesta zona està molt ben comunicada, però nosaltres tenim temps i ens agrada més matinar i passejar. Es necessita com a mínim 3 hores per visitar-ho tot.
Diuen que per visitar aquesta part de la ciutat cal treure's el rellotge i, atès que la major part dels edificis van ser construïts fa 2000 anys, cal posar molta imaginació per observar la grandesa de Roma en aquells temps.
És curiós perquè en els meus temps d'estudiant hagués al.lucinat per veure tanta riquesa arqueològica i ara no em crida tant l'atenció.
Temples, columnes, arcs de triomf, fòrums, circs, baixos i alts relleus, estàtues, total: molta pedra, un museu a l'aire lliure. Només he pensat que els gladiadors, esclaus, patricis, venedors, litigants, prestadors i altres ... al segle II o I a.C, han estat substituïts per hordes de turistes.
Hem visitat el Coliseo, els Fòrums i el Palatí. En aquest últim hem gaudit d'una vista esplèndida de les cúpules i les teulades de la ciutat. Aquest espai està esquitxat de pins pinyoners i gespa que els peus agraeixen.
Per via dei Fori Imperiale a piazza Venezia, a dinar per reposar forces, en una trattoria davant del monument a Víctor Manuel II, que és massa gran, massa blanc i massa ostentós.
Molt a prop la piazza del Campidoglio, que acull l'Ajuntament i els Museus Capitolins, que diuen que són imprescindibles. Nosaltres ja tenim bastantes pedres per ara.
Ens hem acostat a Santa Maria in Cosmedin on una cua de turistes volem fer-nos la foto ficant la mà a la Bocca de la Verità, una antiga tapa de cisterna. És la tradició.
Estem a prop del riu Tevere i des del pont Palatí fins al pont Fabricio veient posar-se el sol.
Ja fosc travessem el Getto, un barri d'ambient medieval, on la comunitat jueva va ser obligada a concentrar-se en 1555.
Hem vist les ruïnes del Teatre de Marcello il.luminades que ofereixen un espectacle molt bonic.
Pugem fins piazza Venezia, (un altre centre de comunicacions d'autobusos) per agafar el 64. Anava al màxim, sense poder moure'ns hasta Termini on té el final. Ens van robar el mòbil i gairebé la cartera, són molt hàbils. Després ens hem assabentat que el 64 i el 40 són autobusos de carteristes perquè són els més freqüentats pels turistes.

ROMA, TI AMO

Línea A de metro baixant a Flaminio ens endinsem en un dels barris preferits per anar a passejar o de botigues: el Trident.
Comencem en la Piazza del Popolo, preciosa, és el punt de connexió de tres carrers, d'aquí el nom de Trident. Via di Ripetta, la més elegant; via del Corso la de les compres a bon preu i via del Babuino la dels pintors.
Nosaltres baixem per via del Corso, que baixa en línia recta fins piazza Venezia i mesura 1.500 metres. No enumerem les esglésies que veiem perquè es poden trobar en el mapa o en una guia i el cap és un còctel de noms i no recordes cap.
Atenció a l'arribar a via Condotti... canviem de direcció, i des d'allà es pot apreciar la piazza di Spagna en tot el seu esplendor. En aquesta via es troben les botigues de marques més cares i cal fer una ullada als aparadors, només per curiositat. En aquest carrer també hi ha el cafè Greco, un dels cafès amb més història de la ciutat.
Per fi arribem a una de les places que més criden l'atenció, sempre plena de turistes i romans. L'escalinata condueix a Trinita dei Monti i a la primavera tota l'escalinata es cobreix de azalees.
Quan ja havia pujat totes les escales, vaig saber que hi ha un ascensor des de l'estació de metro Spagna.
A la part alta ens esperen pintors amb aquarel.les de recons de la ciutat i que intenten vendre-les als turistes. M'agrada parlar amb ells i sempre és el mateix, aquestes còpies les fan per poder menjar i l'estil que els agrada o pinten, no ven.

Baixant trobem la Fontana de Trevi que apareix com una mola entre carrers estrets.
És un dels monuments més coneguts, sempre ple de gent. Cal fer-se la foto i llençar la moneda per poder tornar, com mana la tradició.
A piazza Colonna, un descans, ens encanta un “martini bianco "al migdia i és un luxe prendre’l en un café davant del Temple de Trajà.
Després, per carrers estrets plens de cafés y trattorias, arribem a piazza de la Rotonda, on s'emplaça el Panteó, que és una de les meravelles arquitectòniques de Roma.
Ens va agradar moltíssim. És de forma circular amb un orifici zenital com a única entrada de llum, i allà hi ha enterrat el gran pintor Rafael.
Per fi a piazza Navona on sempre regna la animació i és tot un espectacle de carrer: caricaturistes, pintors i músics de carrer i molts curiosos. Si jo sento debilitat per la pintura, Joseph la sent pels músics perquè pensa sempre en els nostres fills, guitarra en mà.
Aquesta plaça la portaré sempre en el meu cor. De forma allargada amb un obelisc i tres famoses fonts barroques, és tota peatonal.
Les cases amb balcons plens de flors m'han enamorat.
La tarda s'acosta i donem un passeig fins a la vora del riu, volem fotografiar els ponts, des de Sant Angelo fins pont Sisto per entrar a Campo Fiori i veure el mercat que està tot el dia obert.

Ha estat un dia complet, només ha faltat prendre un gelat "tartufo" del Cafè Tre Scalini a piazza Narvona.
A prop de l'hotel, via Gaeta, sopem menú turístic, a "La Famiglia", perquè avui encara no hem pres res sòlid.

EL TRASTÈVERE


Hi ha llocs a Roma on el temps sembla que s'ha aturat, on tot segueix el seu ritme, aliè a l'anar i venir dels habitants, el Celio és el millor exemple . Metro fins a San Giovanni i davant tenim San Giovanni in Laterano (Sant Joan de Letran) que està considerada la catedral de la ciutat, la visita és obligada i val la pena. És magnífica.
Molt a prop l'església de l'Escala Santa on, diu la tradició, hi ha l'escala per la que va pujar Jesús al palau de Pilat. Els fidels pugen de genolls.
Per via Labicana entrem als jardins Colle Oppio amb el Domus Aurea, la casa de Neró.
Passem a Sant Pietro in Vincoli per veure el Moisès de Miquel Àngel, la foto que està en tots els llibres de text.
Agafem el metro a Cavour i baixem a Piràmide per veure la piràmide de Cayo Cestio al costat de la porta de San Paolo.
Volem anar més enllà del Tíber, al Trastevere.
Mariners de Ravenna i jueus del Llevant vivien aquí durant l'Imperi. Realment, res ha canviat: estrangers de totes les procedències segueixen convivint en aquest barri. És també un dels llocs més plens de restaurants i locals nocturns. És diumenge i hi ha mercat a Porta Portese, l'entrada a Trastevere.
Aquest mercat és el paradís de les falsificacions, teniu de tot, però el lloc és decebedor i vas patint perquè no et prenguin la bossa.
La piazza i l'església de Santa Maria in Trastevere és molt bonica. Hem menjat a "Da August" perquè està recomanat en les guies, però no ens ha agradat.
Trastevere està brut, molt descuidat, ple de grafittis, però té un encant especial, el dels barris bohemis.
Passejant per via Lungaretta fins el Ponte Cestio passem a l'illa Tiberina i d'allà, a l'hotel a descansar perquè aquí es fa fosc una hora abans que a Barcelona.

UN ESTAT DINS LA CIUTAT

Sense el Papa, Roma seria una altra cosa, com va passar durant el llarg exili d'Avinyó. Amb el Papa en el seu interior, Roma pateix moltes dependències, començant pel vaivé de pelegrins, compensat pels ingressos que comporta.
L'halo metafísic del lloc es percep millor els diumenges al migdia, quan el Papa treu el cap per una de les finestres. Nosaltres hem anat dilluns.

A les 7 del matí hem entrat a la Basílica. L'essencial per veure : La Pietat, el Baldaquí, l'estàtua de Sant Pere i l'absis. És impressionant, fa por de tanta grandesa i ostentació.
Després Museu Vaticà i Capella Sixtina, obren de 8.45 a 12.20 i de 13h a 16.45, (14 euros), dissabte i diumenge últim de mes, tancat.
Entrem dels primers, perquè sempre hi ha cues d'una hora si vas més tard.
Joseph ha pujat a la cúpula (7 euros), amb ascensor i després 330 escales per arribar a les majestuoses vistes de la ciutat. Jo vaig esperar a la Plaça de Sant Pere contemplant les extraordinàries columnes semielíptiques de Bernini. Molt cansada de tant pujar i baixar escales i caminar passadissos al Museu Vaticà, vaig buscar un lloc on seure.
No pots en cap banda, si ho fas a les escales, els vigilants et fan circular.
Per la via Cola de Rienzo a agafar el metro a Flaminio i baixar a Berberini perquè ens faltava passar per la cèlebre via Veneto, la Fontana del Tritone i les Quattro Fontane.

CIAO, ROMA


El dia ha clarejat de tardor, però càlid i assolellat. Com era l'últim dia a Roma, hem agafat el Bus Turístic (19 euros, 24 hores), per tenir l’ experiència de veure la ciutat d'una altra manera, ja que el més important ja ho hem patejat. No ens ha agradat, la informació dels auriculars és pobre, hi ha molt trànsit i no et fas la idea de cóm és la ciutat, si no pots pujar al pis segon que és descobert, no pots fer fotos. Potser és vàlid si tens pocs dies o només per veure els monuments principals.
Hem passejat pel parc Villa Borghese que és enorme i perfecte per caminar o descansar.
Entrem a la Galleria Nazionale d'Arte Moderna (10 euros), que ofereix una visió exhaustiva de la pintura italiana i europea del segle XIX i XX.
En una de les terrasses exteriors hi ha el Caffè delle Arti. Un lloc molt agradable on pots prendre un panini que ajuda esperar l'hora de sopar.
Ens acomiadem de Roma a la Fontana de Trevi per veure-la il.luminada perquè és un espectacle molt bonic.
Demà des de Ciampino a Barcelona.
CIAO, ROMA.

dimecres, 4 de novembre del 2009

LES TRES "v" DE VENETO

Visitar les tres ciutats més importants de Veneto en cinc dies és una meravellosa aventura i, plens d'entusiasme tots sis amics la hem començada.

LA PRIMERA "V", VENEZIAVenezia és una empedreïda seductora, ho és des de l'Edat Mitjana i no té intenció de canviar. Millor així !!! Ha enamorat tot un exèrcit d'escriptors, pintors, músics i cineastes al llarg dels segles i continua enamorant a tots i cadascú dels seus visitants.
Ha estat un encert l'hotel "Delfino" a Mestre, població molt a prop de Venezia, i comprar en el mateix hotel una tarjeta transport vàlida per els dies que decideixis. Davant mateix d'aquest hotel està la parada d'autobusos que et porten a agafar el vaporetto.


Deixem les maletes a l'hotel i comencem a assaborir Venezia de nit. Els vaporettos cada deu minuts de 1 a 4 de la matinada. Des de Santa Lucia fins a Piazza San Marco.

Mentre va durar el trajecte el Joseph no va parar de fer fotos i jo intentava imprimir a la meva retina totes les imatges possibles: el reflex dels llums en l'aigua, els palaus, la lluna plena, les terrasses, les gòndoles ... Venezia és única.
El Gran Canal ens ofereix un espectacle de llums i colors, reflex de la ciutat màgica il.luminada. Tanta bellesa no cap en les meves paraules. Amb raó diuen del Gran Canal que és el carrer més bonic del món.

Vàrem sopar "Alle Colonette", restaurant econòmic prop de la Piazza di San Marco, (és l'única que porta el nom de piazza, les altres són "campi"). Tot estava en calma i després, a dormir.
A l'endemà sortim disposats a no perdre'ns cap recó. Prendre la línia 1 del vaporetto, recòrrer 3.5 km en 40 minuts i no perdre's ni un detall.
No cal fer la llista de monuments, això ho trobeu a qualsevol guia, tots impressionen i de tots es poden escriure meravelles.
La panoràmica del Gran Canal des d'el Pont Rialto és sorprenent. A prop, el mercat (la Pescheria i la Erberia), els mercats que tant ens atrauen i ens fan disparar tantes fotografies.

Ens ha faltat un passeig en gòndola, però l'economia ... La gòndola passa si la veus, acaricia l'aigua i et fa sentir personatge de conte.
Venezia està plena de màgia, és un luxe i un plaer per als sentits. He pensat que som molt afortunats perquè ens ha omplert de sensacions i ens ha despertat moltes emocions.
Faltava descobrir alguna illa. Hem agafat el vaporetto que en uns vint minuts ens porta a la parada de Far de Murano, illa bonica i coqueta que es dedica a la fabricació de vidre. Passegem i entrem a moltes botigues per a comprar alguns records.
Després un altre vaporetto fins a Burano. Què té Burano que m'ha robat l'ànima ? Serà les fileres de cases petites i de molts colors ? Serà les botiguetes de "merletto", brodats que feien les dones quan els homes estaven pescant ? O serà la tranquil.litat que s'hi respira ?... El dinar no va ser gaire afortunat, el lloc no cal recordar-lo.

Al tornar ens hem fet la tradicional foto amb el Pont dels Sospirs al fons, això si hi ha algun turista amable que ens deixa un forat.

BUONA SERA, VENEZIA ! Sempre desitjarem tornar.



LA SEGONA "V", VICENZA


La segona de les tres "V" del
nostre viatge per la regió de Veneto és Vicenza.

És una ciutat tan encantadora que, malgrat la seva reduïda mida, gairebé de joguina, quan camineu pels seus carrers és probable que us perdeu, com ens va passar a nosaltres.
També és una ciutat tranquil.la i el casc antic és peatonal. Cal deixar el cotxe a láparcament que hi ha a l'entrada.
Si voleu menjar cuina típica vèneta és un bon lloc perquè tots els menús del dia porten guisats de bacallà i la "zuppa veneta" ( guisat d'ortigues, espècies, brou de gallina i pebre); a mi m'agrada més l'escudella catalana.



LA TERCERA "V", VERONA
L'any passat, camí de Treviso, ja havíem tingut l'oportunitat de caminar una mica pels seus carrers i això ens va deixar amb ganes de més. Verona és una ciutat bella, ben cuidada, plena de monuments, no en va li diuen la "Picola Roma" per la importància que va tenir en l'època de l'Imperi.El centre històric és molt fàcil de visitar, potser per això la falta d'indicacions al respecte; i, com és petita, no cal dedicar más d'un dia, això sí, amb la seva nit. Verona de nit és fantàstica.
Es aconsellable deixar el cotxe en qualsevol parquing de Porta Corso, una de les vies d'entrada, abans d'arribar a la Piazza del Brà, on pot començar la visita.
Tota la plaça està dominada per l'Arena, amfiteatre romà que actualment, gràcies a la seva acústica, es pot gaudir de produccions d'òpera, però de dia funciona com a museu per a turistes. Sopar una pizza i beure Lambrusco en un dels diferents locals de restauració d'aquesta plaça (hi ha de tots preus), és un auténtic plaer. Si fan òpera dins l'Arena, sopant a l'exterior, podràs gaudir-la.
Des d'aquesta plaça surt un carrer ple de botigues, molt elegant: via Mazzini. Al final es trova via Cappello i en el número 23 la Casa di Guiletta i el seu balcó.


El lloc és una simple casa típica amb un pati interior que té a les seves parets els noms de milers de parelles que passen per allà. La història diu que Shakespeare es va inspirar en aquest lloc per escriure la tràgica història d'amor "Romeo i Gulieta", però cert és que ell mai va estar a Verona.


Prop d'aquí està la Piazza delle Erbe, una de les més belles i pintorèsques places italianes. És un mercat a l'aire lliure, popular, ple de color ... estimada per poetes i pintors. Hem fet unes fotos molt boniques: els edificis, les botigues, els balcons, les flors...


Caminant més enllà veureu la Chiesa de Sant' Anastasia i el Duomo. A poca distància encara queda una altra meravella : la vista del teatre romà sobre el riu Adige i des d'el Ponte Pietra.
Ja de tornada decidim donar una volta per "Lago di Garda", tot envoltat de pobles petits, turístics i amb encant.

Dinem a Sirmione, prop del seu castell, la Rocca. Sirmione és preciós.
De camí a casa pensem que tornarem aviat.
A PRESTO, ITALIA. Fins a novembre.